Tal dia com avui de l’any 1242, fa 779 anys, les tropes catalanoaragoneses del comte rei Jaume I van entrar a la ciutat musulmana d’Al-yazira Suqar, capital d’una cora (districte semiindependent) que abastava la vall baixa del riu Xúquer. Tot seguit, el nom de la ciutat va ser adaptat a una fonètica romànica i va ser oficialitzat com a Algezira, que amb el decurs del temps evolucionaria cap a Alzira. Amb la conquesta de la plaça d’Alzira, Jaume I guanyava la pràctica totalitat del domini d’un ampli i ric territori format per més de quaranta poblacions, que abastava des de l’Albufera (al nord) fins al port del Biar (al sud).

Quan es va produir la presa d’Alzira (1242), feia tretze anys que s’havia iniciat la conquesta del País Valencià (1229) i quatre que Jaume I havia entrat a València, el cap i casal (1238). La conquesta i ocupació de la vall baixa del Xúquer va ser especialment complicada per l’alta densitat de població del territori i per la forta resistència que va presentar aquella població autòctona. Històricament, la vall del Xúquer havia estat la frontera entre els regnes taifes de València i de Dénia, però en el moment que es va produir la conquesta, el territori d’Alzira estava governat per una nissaga oligàrquica local.

Aquella població autòctona era el resultat d’un fort mestissatge entre hispanoromans, berbers i àrabs. Durant l’etapa de dominació islàmica (714-1242), aquella societat havia estat profundament arabitzada i islamitzada, i ja no quedava cap vestigi cultural ni lingüístic de l’època anterior. Algú ha sostingut que hi vivien petites comunitats de mossàrabs, que haurien conservat la religió cristiana i un llatí vulgar evolucionat. Però, al País Valencià, no hi cap testimoni que ho provi. I si van arribar a existir, és segur que van ser evacuades a territori cristià pel rei aragonès Alfons el Bataller, durant la duríssima repressió religiosa dels imperis almoràvit i almohade (segle XI).

Amb l’ocupació catalanoaragonesa d’Alzira i de la vall baixa del Xúquer, es va produir l’expulsió massiva de la població musulmana, que es va exiliar al regne de Granada. La ciutat i el seu territori van ser repoblats, íntegrament, per vassalls del nou domini. Segons els Llibres de Repartiment, les dues terceres parts de la colonització van ser portades a terme per catalans —procedents, principalment, de la Catalunya Nova— i, la resta, amb aragonesos, llenguadocians, provençals i navarresos. El 1609 es va produir una darrera colonització parcial del territori, a la Vall de Gallinera (Marina Alta), amb mallorquins.