Tal dia com avui de l’any 1307, fa 713 anys, el comte-rei Jaume II, anomenat el Just, ordenava la detenció i empresonament de tots els membres de l’Orde del Temple que residien als països de la corona catalanoaragonesa. Aquelles detencions i empresonaments vindrien acompanyats de l’ordre de confiscació de tots els béns de l’Orde del Temple situats dins els dominis del comte-rei Jaume. D’aquesta manera, es posava fi a quasi dos segles d’existència dels templers a la corona catalanoaragonesa i d’intensa col·laboració amb la cancelleria reial de Barcelona.
Els templers tenien una extensa xarxa de dominis (anomenats comandes) distribuïts arreu de la corona catalanoaragonesa. Al Principat, destacaven les comandes situades al territori de la Catalunya Nova: a la vall de l’Ebre i a les planes occidentals del país. I al País Valencià, els templers hi tenien un dels dominis més extensos del continent europeu: bona part del territori de les actuals comarques dels Ports i el Maestrat, des de la línia de la costa fins a les proximitats de la serralada Ibèrica, que actuava com un estat dins d’un altre estat.
En un principi, la cancelleria de Barcelona es va oposar a la persecució dels templers, però després dels interrogatoris, tortures i judicis inculpatoris perpetrats a França entre març i octubre de 1307 es va precipitar la persecució a la corona catalanoaragonesa. La destinació del patrimoni dinerari que va ser confiscat encara avui és un dels grans interrogants de la història, però tot apunta que va anar a parar a les arques reials catalanoaragoneses. En canvi, les extensíssimes comandes repartides arreu dels dominis de Jaume II van ser lliurades a l’Orde de Sant Joan de l’Hospital (els cavallers hospitalers).