Tal dia com avui de l’any 1660, fa 360 anys, moria a la Haia (Països Baixos) el polític, escriptor i empresari agroramader Jacob Cats, que entre 1636 i 1648 —coincidint amb la Revolució dels Segadors (1640-1652) i la proclamació de la I República Catalana (1641)— havia estat gran pensionari dels Països Baixos, càrrec equivalent a president del govern neerlandès. Durant el mandat de Jacob Cats, els governs neerlandès i català van signar un acord d’intercanvi de coneixements professionals i comercials (1640-1641), promogut pel president Pau Claris, i que seria el primer de la història de Catalunya. El plenipotenciari català que va signar aquell acord seria Joan Pere Fontanella, secretari d’estat del president Claris.

Aquell acord consistia a promoure estades curtes de negociants catalans als Països Baixos i de negociants neerlandesos a Catalunya. Fruit d’aquests intercanvis, el model de fabricació català es revolucionaria: es consolidaria el model de fabricació de tèxtils i d’alcohols destinats a l’exportació, principalment cap als Països Baixos i Anglaterra. La recuperació econòmica de Catalunya després del conflicte dels Segadors (1652) i la creació de les primeres companyies catalanes de comerç internacional (la Santa Creu, 1690; i la Nova de Gibraltar, 1708) es deuen a la ideologia “Catalunya, l'Holanda de la Mediterrània”, filla d’aquest acord. Després del conflicte dels Segadors (1652), els Països Baixos es convertirien en un dels principals socis comercials de Catalunya.

Una altra conseqüència d’aquell acord seria la introducció d’inversions neerlandeses a Catalunya. En aquell moment, els Països Baixos eren una potència emergent, i els seus negociants —que competien amb els anglesos— tenien molt interès a controlar els circuits de producció i exportació catalans que alimentaven els canals de distribució neerlandesos. Durant aquella etapa es va materialitzar una gran quantitat d’aliances comercials entre negociants catalans i neerlandesos. Una de les personalitats més destacades en aquestes relacions comercials seria Arnold Jäger, naturalitzat català i que el règim borbònic va assenyalar com a boc expiatori en la maniobra que tenia el propòsit de destruir l’eix comercial Catalunya-Països Baixos-Anglaterra (1702).