Tal dia com avui de l'any 1843, fa 174 anys, les Corts espanyoles votaven avançar un any la majoria d'edat de la reina Isabel II, que llavors tenia tretze anys, per liquidar la regència de Baldomero Espartero, abandonat pels seus seguidors i aliats polítics. Isabel II era filla de Ferran VII, el rei que havia lliurat la corona espanyola als Bonaparte a canvi d'una copiosa pensió i que, al retornar de França, havia restaurat la Inquisició i havia liquidat —amb una brutal persecució— els liberals partidaris de la Constitució de 1812. A la mort de Ferran VII, la seva filla i hereva Isabel II es convertiria, paradoxalment, en la icona dels liberals en la primera Guerra Carlina (1833-1840).
Isabel II, malgrat que va haver de cedir molt poder a les Corts, passaria a la història com la reina més intervencionista en les polítiques d'estat espanyoles del segle XIX. Un cop instal·lada en el poder, una de les primeres mesures que adoptaria seria recuperar les polítiques lliurecanvistes que havien provocat la caiguda d'Espartero. Amb la desaparició dels aranzels, el tèxtil anglès va envair els mercats peninsulars i la indústria drapera catalana va caure, definitivament, en una crisi que s'havia iniciat durant la regència d'Espartero. L'explicació cal buscar-la en el finançament de l'exèrcit liberal en lluita contra els carlins (1833-1840) que procedia de bancs privats anglesos.
La contrapartida serien les polítiques lliurecanvistes que, a Catalunya, provocarien un seguit d'avalots que situarien en el mateix bàndol la burgesia industrial i el proletariat incipient. La reacció catalana seria la diversificació de la producció cap al sector metal·lúrgic relacionat amb el ferrocarril i la navegació. Abans i després del govern d'Isabel II, es va produir una tràgica reconversió que causaria una onada de misèria fins que el nou sector metal·lúrgic va tenir capacitat per absorbir la mà d'obra perduda pel tèxtil. La creació de Nuevo Vulcano (1836), La Barcelonesa (1841) i La Maquinista (1855) consolidaria definitivament la Revolució Industrial catalana.
La càrrega (1899) Ramon Casas
L'any 1851 el reusenc Joan Prim, general de l'exèrcit i diputat del Partit Progressista per la circumscripció de Vic, va pronunciar un discurs a les Corts espanyoles adreçat a la reina Isabel i als partidaris de les seves polítiques que, en un moment de la intervenció, va proclamar: “Ciertamente hubiérais encontrado el medio de gobernar en Cataluña y haceros con el cariño y las simpatías de los catalanes, y no os creeríais en la triste necesidad de perseguirlos y de matarlos. Y si no, volvamos la vista atrás, y en los hechos tiránicos y salvajes de épocas no muy remotas encontraremos la justificación de nuestras quejas”.