Tal dia com avui de l’any 1931, fa 89 anys, Lluís Massot i Balaguer i Enric Maynés i Gaspar, tinents d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, en nom del consistori protocol·litzaven la donació de l’antic Hospital de la Santa Creu (al carrer del Carme, 47) —llavors conegut com a Casa de Convalescència— a la Diputació de Barcelona, en aquell moment presidida per Josep Puig i Cadafalch, perquè ensems en cedís l’ús a l’Institut d’Estudis Catalans i a la Biblioteca de Catalunya. Aquell acte es va fer coincidir amb el 25è aniversari de la fundació de l’IEC.

Aquell acte es va celebrar en el context polític de les darreres setmanes del règim dictatorial imposat pel general Primo de Rivera (15 de març 1923) —amb la complicitat del rei Alfons XIII— que, en aquells moments, estava dirigit pel general Berenguer i que havia governat (des de gener de 1930) amb el manament d’obrir la societat cap a un règim democràtic. Una de les primeres mesures que havia dictat Berenguer havia estat la recomposició dels consistoris municipals (cessats després del cop d’estat) en funció del resultat de les eleccions municipals anteriors al pronunciament de Primo de Rivera.

Puig i Cadafalch, Massot i Maynés eren membres destacats de la Lliga Regionalista que havien estat perseguits pel règim dictatorial, i que amb l’ordre de recomposició dels consistoris havien reocupat els seus càrrecs públics. Puig i Cadafalch, darrer president de la Mancomunitat, ocupava el càrrec precedent a la creació d’aquell organisme: president de la Diputació de Barcelona. I des de la recuperació dels seus càrrecs havien impulsat polítiques adreçades a la restauració de l’obra de la Mancomunitat, com la dotació d’una seu per a l’IEC i per a la Biblioteca de Catalunya.

Des de llavors la seu de l’Institut d’Estudis Catalans —fundat el 1907 per Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat (1914-1917)— va estar situada a l’antic Hospital de la Santa Creu. Fins que el 1939 —després de l’ocupació franquista de Catalunya— va ser intervingut i desmantellat per les noves autoritats. Entre 1939 i 1962, els membres de l’IEC que havien sobreviscut o que no s’havien exiliat van continuar l’activitat de forma clandestina en cases particulars. I entre 1962 i 1982, amb l’ajut d’alguns mecenes, van actuar des del Palau Dalmases. El 1982, recuperaria, de nou, la seu.