Tal dia com avui de l’any 1298, fa 724 anys, s’iniciaven les obres de l’actual edifici de la catedral de Barcelona. Segons la investigació arqueològica, l’actual edifici de la catedral es va edificar sobre un temple anterior, que havia estat culminat i consagrat l’any 1058. I, encara, aquell temple anterior, havia estat construït sobre un edifici religiós que havia estat la basílica de la ciutat durant les èpoques romana i visigòtica; i que, pel cap baix, ja existia l’any 343. Segons la mateixa investigació, aquella basílica primigènia estava dedicada a la Sanctae Crucis (Santa Creu), advocació que s’ha conservat en el decurs de la història de la seu diocesana de Barcelona.

Segons la documentació coetània, la nova catedral baixmedieval no va ser concebuda com un nou temple, sinó com una reforma i ampliació de l’edifici de l’any 1000, d’estil romànic: “extensione et ampliatione nostre catedralis ecclesie”, que es va dur a terme sense l’ensorrament total de l’obra que la precedia. La mateixa documentació revela que les obres es van executar de tal forma que mai va quedar interromput el culte religiós; i que l’actual edifici —iniciat el 1298— conserva el mateix eix que el temple precedent i el deambulatori es va construir al voltant de l’absis de la catedral de l’any 1000. Les obres del nou edifici es van perllongar per espai d’un segle i mig.

No obstant això, alguns elements de la nova catedral gòtica no apareixerien fins al segle XIX. L’any 1882, amb motiu de la preparació de l’Exposició Universal de 1888, el financer i mecenes Manuel Girona i Agrafel (en aquell moment president de la recent creada Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona) va donar una important quantitat del seu patrimoni personal per completar la façana i culminar el campanar; i, concloure definitivament les obres de l’edifici. Aquests elements van ser construïts seguint l’estil arquitectònic neogòtic (una rèplica fidel de l’estil gòtic medieval), per evitar trencar amb l’estètica del conjunt de l’edifici.

Imatge principal: Gravat de Barcelona (segle XVII). Font: Cartoteca de Catalunya.