Tal dia com avui de l’any 1783, fa 239 anys, al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, situat a la Rambla, es donava el tret de sortida de la primera temporada d’òpera de la història de Barcelona. Tot i que des del 1750 se celebraven representacions operístiques, no seria fins al 1783 que es consolidarien i quedarien establertes en el calendari anual del Teatre. El Teatre de la Santa Creu havia recollit la iniciativa de la Casa de la Llotja, que l’any 1707 havia acollit la primera representació d’òpera de la història peninsular. A la Sala de Contractacions s’havia representat una obra del venecià Antonio Caldera, que havia estat l’obsequi de noces del Consell de Cent a Carles d’Habsburg, el candidat dels catalans al tron hispànic en la Guerra de Successió (1705-1715).

El Teatre de la Santa Creu era un edifici d’espectacles construït a finals del segle XVI per iniciativa de l’Hospital de la Santa Creu. En aquella època, era freqüent que els hospitals creessin i explotessin teatres com un mitjà per finançar l’activitat hospitalària. A l’inici va ser anomenat Casa i Corral de les Comèdies i els seus promotors van haver de superar nombrosos entrebancs (l’oposició del clergat local i del govern municipal) fins a desenvolupar la seva activitat amb normalitat. L’any 1597, quan el teatre era, encara, una construcció de fusta, el Consell de Cent va ordenar l’enderroc al·legant que l’Hospital no havia obtingut, encara, els permisos. El cert, però, és que, en ocasions, després de les representacions es produïen importants aldarulls.

L’any 1603 va ser culminada la seva reedificació, aquest cop com un edifici estable de pedra i fusta, que acollia un pati amb tres pisos i diverses llotges. La documentació de l’època apunta que era un edifici cobert (el primer i l’únic teatre cobert de la península Ibèrica) i il·luminat amb uns grans finestrals. Durant aquell segle XVII es van fer diverses obres d’ampliació (es van afegir dos pisos i el galliner). El 1787, quatre anys després de l’inici de la temporada regular de l’òpera, el Teatre va patir un incendi devastador que només va deixar dempeus la façana. No obstant això, mentre va durar la reconstrucció (1787-1789), es va bastir un edifici efímer de fusta al costat de les obres, per continuar amb normalitat les temporades teatral i operística.