Tal dia com avui de l’any 1939, fa 81 anys, a Barcelona, en el context dels mesos immediatament posteriors a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), s’iniciava el judici contra Alphonse Laurencic, militant de la CNT-FAI i de la UGT i arquitecte de les txeques de Barcelona, centres il·legals de detenció utilitzats per la FAI i pel PCE durant el conflicte, i on es van torturar i assassinar centenars de persones: religiosos, empresaris, polítics, periodistes o activistes, molts d’ells relacionats amb el catalanisme polític o cultural.

Laurencic havia nascut a Enghien-les-Bains (una petita població als voltants de París) l’any 1902, i la seva família era originària de Croàcia (fins al 1919, una possessió de l’Imperi Austrohongarès). Segons la investigació historiogràfica, Laurencic havia estudiat arquitectura a Viena, i va arribar a l’estat espanyol el 1923 —poc després del cop d’estat de Primo de Rivera—. En aquell moment es va allistar a la Legió espanyola. Com a militar espanyol participaria en les campanyes colonials al nord d’Àfrica (1923-1926) i en la repressió de la Revolució d’Astúries (1934) i assoliria el grau de sergent.   

Laurencic no havia tingut mai cap relació amb Barcelona, fins que, pocs mesos abans de l’esclat de la guerra i coincidint amb l’indult al Govern de Catalunya (març de 1936), misteriosament s’hi va instal·lar. A partir de l’esclat de la guerra, es convertiria en un sinistre personatge que alguns historiadors han vist com un doble espia, i d’altres com un simple estafador. I quan les tropes rebels franquistes estaven completant l’ocupació de Catalunya (gener de 1939), es va lliurar voluntàriament a la Legió Còndor (del règim nazi alemany), presentant-se com una víctima del terror rojo separatista.

Va ser acusat del disseny arquitectònic de les txeques de Barcelona i d’haver participat, directament, en el segrest, tortura i assassinat de dotzenes de persones i en l’espoli dels seus cadàvers. En aquell judici va admetre bona part dels càrrecs i, oficialment, ho va justificar afirmant que complia ordres dictades per les direccions de la FAI i del PCE. Va ser condemnat a mort i afusellat el 9 de juliol de 1939; en plena campanya d’eliminació dels elements que havien format part dels sinistres vasos comunicants entre la FAI i la Falange.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat