Tal dia com avui de l’any 2000, fa 20 anys, els consellers de Medi Ambient i d’Agricultura de la Generalitat, Felip Puig i Josep Grau, i la ministra de Medi Ambient del govern espanyol, Isabel Tocino, inauguraven el pantà de Rialb (Baronia de Rialb – la Noguera), que, amb 402,80 hm3 de capacitat sobre una superfície de 1.505 ha, es convertia en l’embassament més gran de Catalunya.
Aquell macroembassament havia estat projectat per regular i garantir el subministrament d’aigua al canal d’Urgell, i al futur canal Segarra-Garrigues, quan, precisament, arreu d’Europa s’estava substituint el model “gran pantà”, pel de cadena de “petits pantans” situats en congosts. La construcció del pantà de Rialb va provocar una brutal alteració del paisatge i un impacte ecològic de grans dimensions.
Malgrat la forta oposició dels col·lectius ecologistes i dels veïns de la Baronia de Rialb (la Noguera) a la construcció d’aquell pantà, els governs català i espanyol van presentar la conclusió d’aquella obra com una gran fita. El dia de la inauguració, l’enginyer de l’obra, Francisco Hijos, va declarar a la premsa (La Vanguardia, 15/02/2000) que el pantà de Rialb “es una obra limpia, sin sangre”.
Però això no era del tot cert. La construcció d’aquell pantà havia significat la inundació i desaparició del poble de Tiurana i el desnonament dels seus 230 habitants. I el mateix dia de la inauguració, el president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Tomàs Sancho, recomanava als 20 habitants del poble de Bassella (situat a la cua del pantà) “que abandonen cuanto antes sus casas, por su propia seguridad”.
Amb la inundació de Tiurana i de la seva horta, es va perdre per sempre un patrimoni històric format per dotzenes de cases dels segles XVII i XVIII, i es va sentenciar les famílies que les habitaven a l’emigració forçosa. Tot seguit, l’administració catalana va promoure la construcció d’un poble nou en un turó proper fora de l’abast de les aigües. A la nova Tiurana s’hi van instal·lar uns 50 habitants procedents de les zones inundades.