Tal dia com avui de l’any 1895, fa 127 anys, a Igualada (Anoia), sortia la primera cavalcada de Reis que se celebrava a Catalunya. Aquella iniciativa va ser promoguda per Joan Camprodon, Jaume Bosch i Lluís Sobregrau, vicaris de la basílica de Santa Maria d’Igualada, i va ser secundada pels socis de l’entitat Centre Catòlic d’Igualada. Aquella activitat, inicialment, es va presentar com un complement de la representació dels Pastorets que organitzava aquesta entitat. Segons la premsa local de l’època (La Setmana d’Igualada), va tenir un gran seguiment de públic. En aquell moment, Igualada era una petita ciutat de 12.000 habitants, cenyida entre la llera del riu Anoia al sud, i l’actual passeig Jacint Verdaguer, al nord.

I, en aquell moment, era també una ciutat en ple procés de transformació social i econòmica. La implantació de diverses fàbriques l’havien convertit en un incipient pol industrial que atreia població tant del seu voltant immediat com de les comarques veïnes. Des de principis del segle XIX havia triplicat la població i havia passat de ser una vila de pagesos i menestrals a ser una petita ciutat amb una presència molt important de famílies de classe proletària. Aquest fet resultaria decisiu perquè, en aquell moment, l’Església catalana havia desplegat diverses campanyes d’atracció als seus postulats tradicionals que volien fer front a la penetració creixent de l’ideari marxista i ateu entre la població de classe treballadora.

La cavalcada de Reis d’Igualada seria la primera que se celebrava a Catalunya, i la segona que se celebrava als Països Catalans i a l’estat espanyol. Tan sols estava precedida per la d’Alcoi (País Valencià), que se celebrava des del 1866, i aquella iniciativa ràpidament es va estendre arreu de les ciutats i viles del Principat. L’any següent (1896) se celebraria la de Sant Vicenç dels Horts (1896), i a principis del segle XX totes les grans ciutats del país ja organitzaven les seves respectives cavalcades adaptades a les particularitats locals: a les ciutats de costa, els personatges principals (els Reis d’Orient i els seus patges) arribaven a bord d’una embarcació, i a les d’interior se’ls feia arribar amb el ferrocarril, que, en aquell moment, s’estava desplegant arreu del país.