Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les autoritats del nou règim a Barcelona organitzaven una visita a la presó Model. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 22/08/1939), aquella visita va estar presidida pel general Orgaz Yoldi (cap dels Servicios de Ocupación), que va estar acompanyat pel tinent coronel Ruiz del Arbol. A la presó Model van ser rebuts per Isidro Castillón López, director de la presó Model i inspector de presons del règim; que s’havia fet tristament cèlebre per la seva insistent proclama: “un preso es la diezmillonésima parte de una mierda”.

Aquella visita va generar una important expectació, sobretot perquè el règim franquista havia fet seves les paraules del diplomàtic i escriptor Agustín de Foxá Torroba, que havia proclamat que els presos polítics de les penitenciaries franquistes eren: “una masa revuelta formada por mujerzuelas feas y jorobadas, niños anémicos y sucios, tipos cojos, obreros de mirada estúpida y maestritos amargados”. Segons la mateixa premsa, l’acte central d’aquella visita va ser “una misa cantada que se celebró en un altar instalado en el templete que sirve de oficina de control (...) en el momento solemne de la Elevación (el sagrament de l’eucaristia), se tocó el Himno Nacional (...) y finalmente se interpretó el himno del Movimiento (el Cara al Sol) cantado por todos los asistentes al acto”.

La mateixa nota de premsa destaca que, conclòs l’ofici religiós, Orgaz es va dirigir a la població reclusa i va proclamar: “A los que sufrís las horas de reclusión quiero dirigirme en esta comunión espiritual de hoy. Por encima de la amargura de vuestro contratiempo, elevad vuestro espíritu unificado pensando en que la justicia de la nueva España se interpreta en un sentido justo y generoso (...) este acto es augurio de un porvenir esperanzador que subsane pasados errores que aquí os trajeron (...) Por eso, para que esa justicia auténticamente cristiana y auténticamente española se produjera, advino, bajo la sabia dirección del Caudillo, el régimen que nos permite con orgullo proclamar nuestra condición de españoles”.