Tal dia com avui de l’any 1940, fa 79 anys, a primera hora de la tarda, Heinrich Himmler, Reichfürer SS (cap de la Gestapo ―la policia política del règim nazi alemany― i de les Schutzstaffel ―escamots de seguretat del partit nazi alemany, coneguts popularment com a SS), iniciava una visita al monestir de Montserrat que s’allargaria per espai d’unes hores. En aquella visita, Himmler i els seus acompanyants (elements dels règims nazi alemany i franquista espanyol) van interrogar els monjos del monestir, buscant una possible pista que els conduís al Sant Grial, objecte llegendari en forma de calze que, segons el mite, concedia la immortalitat als qui hi bevien i que sospitaven que podia estar ocult en alguna dependència de Montserrat.  

Himmler havia arribat a Barcelona a primera hora del matí. A l’aeroport del Prat va ser rebut pels elements més destacats de l’aparell polític, militar, policial i judicial del règim franquista a Catalunya. Al cap del Servei d'Ocupació, el capità general Orgaz Yoldi, s’hi van sumar Wenceslao González Oliveros (governador civil que dirigia una brutal operació de depuracions ideològiques al món laboral); Buenaventura Sánchez-Cañete (president de l’Audiència Provincial); José Aybar Pérez (un dels dirigents del Servicio de Información Militar y Política, que havia ordit la detenció del president Companys); Luis Reparaz Araujo (cap de la policia de Barcelona), i Carlos Trias Bertran (cap del Movimiento a Catalunya).

Durant aquella “visita” es van succeir escenes de gran tensió. L’abat Escarré es va negar a rebre la comitiva de Himmler, fet que va contribuir a desdibuixar el caràcter solemne que el règim franquista pretenia donar a aquella “visita”. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, 24/10/1940): “El Reichführer y las personalidades alemanas que integran su séquito regresaron de la excursión muy satisfechos”. Però el cert és que Himmler marxaria molt decebut amb els dirigents franquistes; tant per no haver trobat cap pista que el conduís al Sant Grial, com per la fredor que li va dispensar la comunitat monàstica. Posteriorment, Himmler criticaria públicament i a bastament la capacitat dels dirigents del règim franquista.