Tal dia com avui de l’any 1497, fa 522 anys, moria a Salamanca (Corona castellano-lleonesa) l’infant Joan de Trastàmara i Trastàmara ―més conegut com a Joan d’Aragó―, tercer fill dels Reis Catòlics i primer mascle i, per tant, hereu als trons de les corones catalano-aragonesa i castellano-lleonesa. Joan d’Aragó, nascut a Sevilla l’any 1478, va morir als vint-i-un anys; oficialment a causa d’una tuberculosi i extraoficialment a causa de la nimfomania de la seva jove esposa, la infanta Margarida d’Habsburg i de Borgonya, més coneguda com a Margarida d’Àustria.

Un any i mig abans de la seva mort (abril de 1476), Joan d’Aragó havia estat casat amb Margarida d’Àustria (Brussel·les, 1480 – Malines, 1530), en una operació d’estat dirigida pel seu pare Ferran el Catòlic, que tenia el propòsit de convertir la casa de Trastàmara en la més poderosa d’Europa. Els pares de Margarida eren Maxilimilià d’Habsburg (arxiduc independent d’Àustria) i Maria de Borgonya (duquessa independent de la Borgonya i comtessa independent de Flandes). Margarida d’Àustria era la segona filla del matrimoni i, també, la segona en la línia successòria dels dominis independents d’Àustria, de Borgonya i de Flandes.

En aquella negociació, els Habsburg-Borgonya ―que tenien les mateixes ambicions que els Trastàmara― havien pactat, també, la unió matrimonial del seu primogènit i hereu Felip, anomenat el Bell amb Joana, malanomenada la Boja (agost de 1496), filla segona dels Reis Catòlics i en aquell moment tercera en la línia successòria de la monarquia hispànica. Aquella segona unió consolidava, definitivament, l’eix Trastàmara-Habsburg; però a la vegada marcava l’inici d’una cursa que havia de deliberar quina de les dues cases, en el decurs de les generacions, acabaria imposant el seu patrònim.

La prematura i inesperada mort de l’infant Joan, semblava precipitar el final d’aquella cursa. Però Isabel la Catòlica es va empassar l’orgull i va accelerar les negociacions del casament de la infanta Isabel ―primogènita i convertida en hereva de la monarquia hispànica― amb el rei Manuel de Portugal (del partit de la seva antiga rival Joana la Beltraneja). La mort de la infanta hereva Isabel l’any següent (1498), oficialment a causa d’una infecció postpart, i del seu nadó Miquel da Paz dos anys després (1500), obriria definitivament la porta de la monarquia hispànica als Habsburgs.