Tal dia com avui de l’any 879, fa 1.142 anys, segons algunes fonts documentals, el comte carolingi Guifré I de Barcelona, d’Osona, de Girona, d’Urgell i de Cerdanya col·locava la primera pedra del monestir de Ripoll, que seria el panteó de la nissaga comtal Bel·lònida, sobirans de Catalunya des del 870 fins al 1410 i d’Aragó des del 1135 fins al 1410. Aquesta categoria l'ostentaria fins que, ben entrat el segle XIII, Jaume I va designar el monestir de Poblet com el nou panteó dels sobirans de Barcelona i d’Aragó. Segons els arqueòlegs, el monestir de Ripoll que va fundar Guifré es va edificar sobre una antiga construcció religiosa de l’època visigòtica (segle VI) que hauria estat destruïda durant la invasió àrab (segle VIII).

Durant els primers segles posteriors a la seva fundació, el monestir de Ripoll va ser també un centre de cultura i de poder molt associat a la ideologia fundacional de la nació catalana. Passats quasi mil anys de la seva fundació (1835) el monestir de Ripoll va patir una important destrucció. En el marc de la Primera Guerra Carlina (1833-1840) un batalló de l’exèrcit constitucional espanyol anomenat “Tiradores de Isabel II”, format per elements radicals del bàndol liberal i comandat pel capità José Rodríguez, es va lliurar al saqueig i a la destrucció del monestir. El 9 d’agost de 1835 al crit “¡los facciosos escalan el monasterio!”, van assaltar les dependències monacals i en poques hores les van deixar reduïdes a foc i cendra.

Els assaltants van assassinar dos monjos i van profanar les tombes dels comtes Guifré el Pilós (865-897) i Ramon Berenguer IV (1114-1162). Segons les fonts documentals, els assaltants ―en estat d’embriaguesa― van sotmetre els cossos momificats dels comtes catalans a una mena de judici, i els van cremar en una pira formada per altres cossos que, també, havien estat profanats. Els assaltants van rampinyar tots els objectes de valor que van trobar, i van destruir tots els altres que no es podien emportar. Però el dany més greu el van causar a l’arxiu: van cremar tota la documentació i es va perdre per sempre una part molt important de la història de Catalunya.