Tal dia com avui de l’any 1701, fa 317 anys, començava de facto la guerra de Successió hispànica (1701-1715) que, durant catorze anys, enfrontaria els partidaris de l’eix borbònic París-Madrid (les monarquies hispànica i francesa) contra els partidaris de la candidatura austríaca dels Habsburg (l’aliança internacional formada per la mateixa Àustria i per Anglaterra, Països Baixos, Portugal i els països de la corona d’Aragó). Tot i que el conflicte no abastaria el territori peninsular fins a l’any 1704 (intent de desembarcament de Barcelona), les Narraciones históricas desde el año 1700 al 1725, de l’historiador coetani català Francesc de Castellví i Obando, revelen que el 7 de març de 1701 ja s’havien produït les primeres hostilitats que conduirien a la generalització del conflicte.

Concretament, les Narraciones de Castellví relaten que el pontífex Climent IX (Carlo Albani-Mosca), molt proper als interessos de la cort borbònica de Versalles, va enviar una carta —datada a Roma el 7 de març de 1701— a Leopold I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i pare del candidat al tron de Madrid, Carles d’Habsburg, en la qual intentava persuadir-lo de la seva intenció d’envair les possessions hispàniques del nord d’Itàlia. En aquella carta, el pontífex pretenia dissuadir l’emperador explicant que la regió de Milà estava afectada per una epidèmia de pesta. Però el ràpid avanç dels exèrcits imperials posaria de relleu no tan sols la feblesa militar hispànica en aquells dominis, sinó també el fals argument del pontífex i la seva pública i declarada posició en el conflicte.

Només feia un mes i set dies que Felip de Borbó havia estat coronat rei de les Espanyes a Versalles com a Felip V. I l’emperador Leopold complia la seva amenaça que Àustria i els principats independents alemanys en l’òrbita política imperial interpretarien el traçat de l’eix París-Madrid com un casus belli. Simultàniament, a Catalunya, les elits dirigents del país es començaven a posicionar a favor d’un o un altre candidat. Però no seria fins quatre anys més tard (17 de maig de 1705) que les institucions catalanes votarien posicionar el país a favor de la candidatura Habsburg, comissionant dos representants (Domènec Perera i Antoni de Peguera) per a negociar i signar la incorporació del Principat a l’aliança internacional (Pacte de Gènova, 20 de juny de 1705).