Tal dia com avui de l’any 1714, fa 306 anys, en el context de la Guerra dels Catalans (1713-1714), darrera fase del conflicte successori hispànic, els exèrcits borbònics franco-castellans, que havien perforat la muralla de Barcelona i havien vençut els regiments civils que la protegien, penetraven a l’interior de la ciutat. Durant hores —fins ben bé la mitjanit entre els dies 11 i 12—, els borbònics ocupants i els defensors de Barcelona es van lliurar a una intensa batalla carrer a carrer i casa a casa. Els principals escenaris d’aquella batalla van ser els barris de la Ribera i del Born. S’estima que, només, en aquella tràgica jornada van morir més de 10.000 persones: uns tres mil defensors i uns set mil ocupants.

No obstant això, la victòria va caure cap al bàndol ocupant. Quan els borbònics van penetrar per la bretxa del baluard de Jonqueres (a l’actual plaça d’Urquinaona) les defenses civils de Barcelona estaven exhaustes. Venien d’un llarg període de guerra en condicions d’inferioritat numèrica i armamentista. Els aliats internacionals havien evacuat les seves forces el 30 de juny de 1713. I el 25 de juliol, també de 1713, els borbònics havien iniciat un setge sobre Barcelona que es perllongaria per espai de més de 400 dies. Durant aquells 13 mesos i mig de setge, l’exèrcit de l’aliança borbònica de les Dues Corones (França i Castella) havien llançat milers de projectils sobre Barcelona que havien causat milers de morts civils i l’ensorrament de dotzenes d’edificis.

La victòria borbònica no es va certificar fins a la tarda del dia 12. Després d’aquells intensos combats, Barcelona presentava un aspecte dantesc. Les cases, els carrers i les places de la ciutat eren plens de morts. Fins i tot, alguns civils que no havien participat en el combat —malalts, ancians, nens— apareixerien morts, bé brutalment enfilats o bé carbonitzats, en qualsevol dels casos, per la saca i l’incendi perpetrats pels borbònics. El cas de Barcelona seria àmpliament divulgat pels mitjans de l’època. Durant dècades, la premsa europea relacionaria i compararia la resistència i les massacres de la primera meitat del segle XVIII amb les de Barcelona; sempre posant en relleu l’extraordinària actitud de la seva ciutadania en un moment cabdal de la seva història.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat