Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) el governador civil del règim franquista a Barcelona, Wenceslao González Oliveros, es presentava, personalment i acompanyat per diversos efectius de la Guàrdia Civil, a dues escoles de Castelldefels (Baix Llobregat). Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 06/10/1939), “unos veinte niños (...) respondieron a un breve interrogatorio (que no fue preciso prolongar ante lo inequívoco de las respuestas) manifestando que no se les enseñaba el Catecismo y que las clases las daban en catalán”.

La mateixa premsa afegia que “En el acto (el governador civil Gonzalez Oliveros) dio orden de detención del presunto maestro -que resultó ser un intruso en esta profesión, puesto que carece de título y de autorización- (era un mestre “depurat ideològicament” pel règim franquista que procedia d’una altra escola) y fue conducido por la Guardia Civil a la cárcel, instruyéndose las diligencias oportunas, que serán elevadas, con el detenido, a las autoridades judiciales competentes. Fueron a continuación clausurados tanto este local como otro en el que hasta hace pocos días otro desaprensivo, ya detenido (un altre mestre “depurat” pel règim franquista) venía haciendo igual labor anticristiana y antiespañola”.

González Oliveros (Toro, 1890 – Madrid, 1965) que va ser nomenat governador civil el mateix dia que les tropes franquistes ocupaven Barcelona (26 de gener de 1939), ja era un personatge molt conegut per la seva llarga trajectòria espanyolista i les seves proclames anticatalanes. Havia militat en el PRR de Lerroux i en la Unión Monárquica Nacional del dictador Primo de Rivera i havia redactat un pretès informe jurídic que justificava el cop d’estat militar de 1936 i la destrucció de l’autogovern de Catalunya. Durant la seva etapa com a governador de Barcelona va ser el principal responsable dels processos de depuració ideològica en el món laboral, i el 1945 el règim franquista el va premiar nomenant-lo president del temut Tribunal de Responsabilidades Políticas.