Tal dia com avui de l’any 1934, fa 85 anys, en el context dels dies immediatament posteriors als Fets del Sis d’Octubre (1934), José Martínez Herrera, alcalde de Barcelona imposat pel govern de la República espanyola ―i que havia confessat públicament que no tenia ni la més remota idea de com es dirigia un consistori―, confirmava que exerciria transitòriament el càrrec fins que el Ministeri de Governació nomenés un alcalde, que amb tota probabilitat seria un membre del Partit Republicà Radical, d’Alejandro Lerroux (una de les tres formacions polítiques que governaven en coalició a Madrid).
Després dels Fets del Sis d’Octubre, el govern de la República havia ordenat cessar tots els alcaldes i regidors catalanistes del país. El 9 d’octubre anterior, el president de l’executiu espanyol Alejandro Lerroux i el seu ministre de Guerra Diego Hidalgo havien ordenat: “Suspender y substituir a todas las autoridades provinciales y municipales (...) para el mantenimiento del orden público o por cualquier causa que signifique tibieza, abandono o falta de cooperación (...) se precisa que (...) se mantengan (...) al lado del poder público y sean de la absoluta confianza de la autoridades civiles y militares”.
Després dels Fets del Sis d’Octubre, l’alcalde Carles Pi i Sunyer (ERC), que als comicis municipals del 14 de gener de 1934 havia encapçalat una coalició de partits d’esquerres i progressistes i que havia estat elegit democràticament amb més del 50% dels vots, va ser cessat. I el 5 de gener de 1935, després de 100 dies de govern municipal de Martínez Herrera, el Ministeri de Governació de la República, confirmava que Joan Pich i Pon ―del PRR lerrouxista― (com ja s’havia avançat el 17 d’octubre), i que només havia obtingut un 5% dels vots en aquelles eleccions municipals, seria l’alcalde de la ciutat fins al final de la legislatura.