Tal dia com avui de l’any 1643, fa 376 anys, en context de la Guerra dels Segadors (1640-1652) que enfrontava Catalunya i la monarquia francesa, per una banda, i la monarquia hispànica, per l’altra, la Generalitat enviava una missiva oficial a Philippe de La Mothe-Houdancourt, lloctinent del rei Lluís XIV de França a Catalunya, advertint-lo que si no cessaven els excessos (robatoris i agressions) dels soldats francesos a la població civil de Vall d’Aro, Llagostera, Pineda, Mataró, Argentona i Santa Coloma de Gramenet i no els castigava, les autoritats catalanes farien ús de la prerrogativa que els permetia acomiadar el virrei nomenat per la cancelleria de París.

Aquella missiva oficial és la primera que posa de manifest la tensió entre la Generalitat i el lloctinent francès. La Mothe, nomenat l’any anterior, havia assolit un gran prestigi com a general de l’exèrcit catalano-francès després de derrotar repetidament els hispànics al Penedès, a les planes de Lleida i a la vall de l’Ebre. Però l’esclat de la jacqueria (revolta pagesa) liderada per Jan Petit (juny de 1643) a la Occitània, havia obligat la monarquia francesa a desviar a l’interior dels seus dominis bona part dels recursos destinats al front català. I la Generalitat i el Consell de Cent es resistien a incrementar la pressió fiscal sobre el país per sostenir la guerra.

Aquell ultimàtum venia precedit d’una seriosa advertència que sis mesos abans (28 de maig de 1643) havia cursat la Generalitat a La Mothe: “No ésser lícit ni permès al capità general de sa magestat (referit a Lluís XIV de França) que Déu guarde, per si ni per ministres alguns, directament ni indirecte, palés o amagadament, ab qualsevol motiu o potestat, imposar, exhigir ni fer exhigir algun vectigal o impossició ni contribució”. Malgrat l’ultimàtum, l’incident dels excessos militars no seria el darrer. I el 25 d’agost de 1644, Francesc de Montpalau ―ambaixador de Catalunya a París― i el cardenal Mazzarino pactarien el relleu de La Mothe.

La Mothe cauria en desgràcia, i el seu successor Henri Harcourt de Lorena, només posar el peu a Catalunya, castigaria amb rigor els soldats i els oficials que havien comès els excessos.