Tal dia com avui de l’any 1700, fa 319 anys, el Dietari de la Generalitat consignava una missiva oficial adreçada al virrei hispànic de Catalunya, Jordi de Hessen-Darmstadt, denunciant que soldats hispànics allotjats als pobles i viles de la vegueria de Girona, a títol personal, prestaven protecció armada als defraudadors de l’impost de la bolla. En aquella carta es deia que “los fraudants van acompanyats de soldats y altres personas ab armas perquè ningú los puga reconèixer (inspeccionar) procurant ser superiors ab armas als que podrian opposar-se (funcionaris dels municipis o de la Generalitat)”.
Aquest tribut, que cobrava la Generalitat des del 1363, comprenia tres variants: el dret de bolla de plom, que gravava la fabricació de teixits de llana destinats a la venda a l’engròs i que pagaven els productors; el de segell de cera, sobre la venda al detall de teixits de llana, de seda i de cotó, i que pagaven els comerciants; i el de joies, sobre els fils d’or i de plata que engalanaven els teixits, i que pagaven, també, els comerciants. Aquests impostos es liquidaven a les cases de la bolla, que quan cobraven emetien un certificat que permetia el producte transitar lliurement.
El Dietari de la Generalitat dels anys immediatament anteriors consigna, sovint, l’aplicació de sancions a productors i comerciants que havien estat sorpresos als camins, a les portes d’accés a les ciutats o als seus propis magatzems amb partides sense el certificat. Però en aquella carta, es deia que els defraudadors havien donat un pas més enllà del simple risc de ser descoberts i sancionats. Es denunciava que els oficials de la Generalitat no podien inspeccionar les partides perquè ho impedien els soldats hispànics o els delinqüents comuns, pagats pels defraudadors, que protegien la càrrega.