Elisenda Alamany (Sabadell, 1983), té des de desembre passat una doble responsabilitat, ja que ha de compaginar el càrrec de secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya amb el de presidenta del grup municipal d’aquesta formació a l’Ajuntament de Barcelona, càrrec que va heretar amb la retirada d’Ernest Maragall el novembre del 2023. Esquerra, tercera força al Parlament de Catalunya i quarta a la Casa Gran, té una nova direcció que ha entomat com a rol el “d'obligar al Partit Socialista, des de la seva feblesa a Barcelona, Catalunya i l’Estat, a que entengui que Catalunya ha de ser escoltada” a partir d’una política que la mateixa Alamany defineix com la de “l’Esquerra desacomplexada”.
En l’àmbit municipal, Alamany, que està “predisposada” a liderar la candidatura d’ERC el 2027, considera que el balanç de dos anys de mandat de Jaume Collboni “es basa en propostes que han estat possibles perquè el Govern de la Generalitat o bé Esquerra Republicana des de l'Ajuntament de Barcelona les han fet possibles” i per això reivindica “l’orgull que només amb cinc regidors hàgim estat capaços de ser tan rellevants en la vida política barcelonina”. Alhora, en l’àmbit nacional, la també portaveu de la direcció d'ERC, treu pit de ser l'únic partit capaç de fer créixer l'independentisme a l'àrea metropolitana i defensa que la formació se centri en aquest moment des de l'oposició a "treure dependència de l'Estat a Catalunya", amb qüestions clau com Rodalies o el finançament singular, a l'espera de la proposta del Govern. També té un missatge pels socialistes, advertint-los que si no compleixen, no podran comptar amb ERC per a nous pactes.
Senyora Alamany, que li va semblar el balanç, diguem-ne triomfalista, de dos anys de mandat de l'alcalde Collboni?
Gairebé tot el que va dir eren propostes que han estat possibles perquè el Govern de la Generalitat o bé Esquerra Republicana des de l'Ajuntament de Barcelona les han fet possibles. És a dir, quan es parla de la possibilitat d'eliminar pisos turístics el 2028, perquè és evident que la pressió que tenim del turisme afecta el fet que la gent pugui viure a Barcelona, aquesta és una regulació que va fer possible Esquerra Republicana, de la mateixa manera que hem regulat els lloguers de temporada, aquests lloguers que són curts i que es volen saltar el topall de la regulació dels preus del lloguer, que també va fer possible Esquerra Republicana. La qüestió de la governança del turisme, d'aquest equilibri que hem perdut a la ciutat de com distribuïm els costos i els beneficis d'aquesta activitat econòmica amb la taxa turística, per exemple, també és una proposta d'Esquerra Republicana que, de fet el 2020 vam impulsar. Per tant, un balanç de coses que ja han passat, que les va fer possible Esquerra Republicana i, per tant, amb molt poca ambició per part del govern municipal. I es va descuidar una qüestió fonamental i que preocupa una gran majoria de barcelonins i també de catalans perquè no ens oblidem que Barcelona és la capital del país i l'hem de continuar reivindicant així, que és la qüestió de l'emergència lingüística.
Si ERC ha intervingut tant en totes aquestes propostes, per què finalment han decidit no entrar al govern municipal?
Nosaltres vam tenir fa un any un debat de com volíem influir sobre la feina que feia el PSC, que cal recordar que Collboni és alcalde perquè els comuns i el Partit Popular així ho van voler. Ho dic perquè veig moltes lamentacions, però és evident que algú va col·locar aquest alcalde al capdavant de la capital del país, i nosaltres el que hem intentat fer amb aquests cinc regidors que teníem era intentar influir al màxim. El debat fa un any era el de si volíem influir des del govern o des de l'oposició. Un any després, aquesta pregunta no té sentit, hem aconseguit condicionar i influir molt la tasca del govern municipal, ho continuarem fent i ara el que ens toca i el que tenim per endavant és vetllar perquè hi hagi el hub digital del català, aquesta indústria cultural que cal a la capital del país perquè neixin més creadors de contingut en català, perquè hi hagi una oficina a la llengua catalana, per continuar governant el turisme, perquè hi hagi una política de rehabilitació a la capital del país, perquè la ciutat ja no té per on créixer. Tot això ha de ser una realitat abans del 2027. I això és al que dedicarem tots els nostres esforços des d'Esquerra Republicana perquè sigui una realitat.
El partit està content de tenir una secretària general que és presidenta del grup municipal de Barcelona"
Però en tot cas hi havia hagut un preacord per entrar al govern que finalment la militància no va arribar a votar. Amb el canvi de pantalla que hi ha hagut amb el congrés d'Esquerra seria incompatible que vostè fos secretària general d'ERC i alhora tinenta d'alcaldia del govern Collboni?
Avui som on som. I on som és que el partit a Barcelona ha fet una reflexió del fet que caldrà encarar les eleccions del 2027 encara amb més cohesió i mirant cap al futur. I el futur, com deia, és vetllar perquè aquests acords que són tan importants que connecten tant amb les preocupacions del dia a dia dels barcelonins d'avui, siguin una realitat. I tot el partit s'orienta avui a aquesta tasca que ens toca d'aquí a dos anys. I, evidentment el partit està content també de tenir una secretària general que és presidenta del grup municipal de Barcelona, perquè creiem que és un moment que els partits han d'estar orientats a entendre i a escoltar millor les preocupacions de la ciutadania i com es fa millor això és des de la política de proximitat i, per tant, la política municipal ha de tenir un gran pes en les organitzacions dels partits polítics.
En què se substanciarà el fet que vostès siguin socis prioritaris del govern municipal?
Jo li faig una esmena sobre aquesta concepció. Nosaltres estem orgullosos que només amb cinc regidors hàgim estat capaços de ser tan rellevants en la vida política barcelonina. I ho dic amb una certa recança, perquè d'altres han abaixat els braços o s'han centrat més en la gesticulació. I ho dic moltes vegades, nosaltres no som d'aquest tarannà que espera que arribin les eleccions municipals per començar a treballar per Barcelona, ni fem càlculs amb la calculadora de quina serà la nostra millor posició respecte als altres partits polítics. Nosaltres parlem de ciutat, tenim propostes per a la ciutat, tenim idees també d'una nova generació de barcelonins de cap on ha d'anar Barcelona i no esperarem a les eleccions. El que cal ara és vetllar perquè hi hagi un seguiment d'aquests acords que vam fer el 2024 i el 2025 amb el govern municipal on, de fet, altres forces polítiques també hi han participat però nosaltres ens encarem cap a dibuixar la Barcelona que volem. Esquerra Republicana té un projecte per a Barcelona com a capital del país que és i continuarem fiscalitzant i posant molt la banya sobre les qüestions que li he comentat: el català, com governem el turisme i aquest desequilibri que existeix a la ciutat i aquesta sensació també que Barcelona no ha de poder estar en venda i avui hi ha la sensació que Barcelona està en venda, que Barcelona està orientada a souvenirs, a botigues d'ungles i a supermercats 24 hores orientats només a turistes i això ha de canviar.
I com a secretària general del partit, si Esquerra ara té aquesta relació de soci prioritari, que és una etiqueta que es va posar fa pocs dies respecte a Jaume Collboni, també se senten socis prioritaris del Govern de la Generalitat de Salvador Illa.
La nostra sensació és que hi ha molta gent que ha renunciat a fer política, que bàsicament s'ha centrat en la gesticulació o en una certa desorientació. Tenim el Partit Socialista governant a Barcelona, el Partit Socialista governant a Catalunya, el Partit Socialista governant a l'Estat. I qui posarà l'ambició nacional, qui els dirà cap on han d'anar? O és millor que vagin fent i desfent amb aquesta passivitat entenent que Catalunya és una comunitat autònoma més, que Barcelona és la capital d'una comunitat autònoma? No, Esquerra Republicana hi posarà l'ambició li dirà al Partit Socialista que aquí hi ha hagut un procés independentista, un procés sobiranista, que hi ha qüestions encara no resoltes. Una de les quals és, per exemple el finançament singular. Una altra és que volem que la nostra mobilitat, els nostres trens, es gestionin des de la proximitat. Per tant, traspàs de Rodalies. I totes aquestes qüestions fetes des de la màxima ambició i des de la fiscalització. El Partit Socialista ha de complir, i ha de complir amb Catalunya i si no compleix perquè té temptacions, perquè mira més cap al partit que cap al país, doncs allà estarà Esquerra Republicana per recordar-li. Si els altres s'han esborrat d'aquesta equació, que facin el que vulguin. Ara, nosaltres tenim molt clar quin és el nostre rol, i és el d'obligar al Partit Socialista des de la seva fragilitat, des de la seva feblesa a Barcelona, a Catalunya i a l'Estat, que entengui que Catalunya ha de ser escoltada, que els interessos dels catalans i les catalanes són importants i que durant massa temps han estat a la cua de la resta dels ciutadans de l'Estat espanyol.
Hi va haver un moment en què es va debatre i, de fet, estaven a favor d'entrar al govern municipal de Jaume Collboni. Aquesta pantalla ja s'ha passat, però no sé si creu que el partit també s'hauria de plantejar pels mateixos motius de fa un any sobre l'entrada a l'Ajuntament, l'entrada al Govern, o no són situacions comparables?
No és comparable, nosaltres ja vam prendre una decisió de la mateixa manera que s'ha acordat a Barcelona, que el paper d'Esquerra Republicana era el d'estar a l'oposició i d'exigir que tots els acords que hi ha pendents es compleixin i, per tant, aquest serà el nostre paper.
Estic molt contenta que gràcies a la insistència d'Esquerra Republicana existeixi la necessitat que hi hagi una figura com és el comissionat del català"
Tornant a la banda mar de la plaça Sant Jaume, el govern Collboni s'ha reformat fa quatre dies. Fins a quin punt aquests canvis que hi ha hagut al si del govern municipal tenen a veure amb que Esquerra hagi aclarit ja el seu rol pel que queda de mandat?
Les remodelacions de govern són de govern. El que sí que estic molt contenta és que gràcies a la insistència d'Esquerra Republicana i no només d'Esquerra Republicana, hi ha altres partits que també han insistit, existeixi la necessitat que hi hagi una figura com és el comissionat del català i que es dediqui a impulsar projectes com l'Oficina de la Llengua Catalana, o el hub dels creadors de contingut en català, un hub que hauria de crear un ecosistema industrial que es preocupi també de la relació entre tecnologia i llengua, fins i tot que la capital del nostre país sigui referent per altres llengües minoritzades, un projecte de país, un projecte que Barcelona ha de tirar endavant perquè és responsabilitat seva i, per tant, en aquest sentit contenta. Sobre la resta, els comissionats els posa el govern, però, evidentment haurem de fiscalitzar els acords que pengin d'aquests comissionats.
Precisament, el comissionat de llengua, serà d'alguna manera un comissionat d'Esquerra?
No. Els comissionats de govern són de govern, els nomena el govern. El que sí que farem és carregar-los de feina. Això per descomptat, perquè abans del 2027, més enllà de discursos, ha d'haver-hi apostes i propostes polítiques i l'Oficina de la Llengua Catalana i el Hub Digital ha de poder aixecar la persiana i al 2027 hem d'arribar-hi amb la sensació que hem millorat en alguna cosa amb l'emergència lingüística a la capital del país.
Un dels grans problemes que té Barcelona és el de l'habitatge. Esquerra quin posicionament té sobre la reformulació de la reserva del 30%?
Nosaltres no estem en cap negociació sobre aquesta qüestió. Sempre hem dit que estàvem d'acord amb la reserva del 30%, que compartíem l'objectiu, però és veritat que els resultats no han estat els que esperàvem. Ara bé, el que planteja avui el Partit Socialista encara no ho sabem ben bé, perquè em fa la sensació que ho està parlant més aviat amb Junts, i per tant nosaltres, de moment, som on érem. Tenim una proposta pròpia, creiem que no és possible construir gaire més a la ciutat de Barcelona i el que sí que cal és una aposta decidida per la rehabilitació. Una rehabilitació que l'ha de fer l'administració pública, sempre en col·laboració amb qui calgui, però si no la fa l'administració, si no la fan les institucions, la faran els fons voltor per especular. Cal blindar bé per a qui fem aquesta rehabilitació, quines condicions té aquesta rehabilitació, perquè clar, si donem fons públics algú perquè rehabiliti el pis i després el lloga o el ven a expats, doncs ja em dirà quin negoci hem fet, oi? Llavors, nosaltres plantegem el pla Barcelona més viva, intentant actualitzar una mica el Barcelona posa't guapa de dècades anteriors però que va ser molt ambiciós i que va ajudar a transformar la ciutat.
Un altre gran problema que té la ciutat és la seguretat. L'alcalde defensa que la ciutat té més guàrdies urbans que mai i que s'estan demanant canvis en la política sobre els reincidents. En aquestes qüestions té ple suport tant del Partit Popular com de Junts per Barcelona. Quin posicionament té Esquerra?
Nosaltres creiem que l'ordre és d'esquerres, evidentment, perquè si nosaltres no tenim uns cossos policials que serveixin a la ciutadania, la gent que té molts recursos ja se'ls pot pagar, ja es pot pagar seguretat a casa seva, ja es pot pagar seguretat personal, però els cossos policials, que han de ser policia democràtica, estan al servei de la ciutadania. Sempre que hem tingut oportunitat i sempre que s'ha enquistat algun problema, com per exemple els barris del Besòs, sempre hem demanat i fins i tot en un acord de pressupost, més efectius policials al Besòs. Ara bé, la seguretat la dona la policia, però també la donen els mediadors, els agents cívics, que això de vegades no es diu tant, però sobretot també la seguretat de poder viure en un edifici que coneguis els teus veïns i veïnes. Que no entri gent amb una caixa amb uns números, amb maletes amunt i avall mentre tu entres amb la teva filla i no saps qui és aquell veí o veïna, què ve a fer, quines festes muntaran i quina brutícia generaran... Això també és seguretat. Per tant, seguretat és policia, és agent cívic, és mediador, però també la seguretat que puc viure en una ciutat on conec el meus veins, on hi ha comerç de proximitat, un comerç amb qui puc parlar de les coses del barri, que està arrelat que està compromès amb la ciutat. Tot això també és seguretat. Com més despersonalitzada està la ciutat també és més insegura. Per tant, tot és seguretat.
I pel que fa a la política interna d'ERC a Barcelona, quina sintonia té amb la nova direcció de la Federació de Barcelona d'Esquerra i la nova presidenta, Creu Camacho?
Doncs molt bona. Jo crec que és una federació que té moltes ganes de fer coses i la gent de vegades es fa un embolic i no sap què és la federació i què és el grup municipal, perquè tot és Esquerra Barcelona, oi? Doncs sí, tot és Esquerra Barcelona i, per tant, tenim uns regidors que a l'Ajuntament fan política, propostes i atendre els veïns i veïnes i després està el partit que acompanya l'acció política i també pren decisions sobre com hem d'explicar les coses arreu de la ciutat, i m'he trobat una federació amb ganes de fer això, amb ganes d'entendre que hem de mirar cap endavant i que som, doncs això, tots Esquerra Barcelona.
Però en tot cas no ha sortit la presidència que vostès esperaven.
Ha sortit la que ha votat democràticament tota la militància i per tant jo crec que aquesta presidenta està compromesa amb la feina que hem de fer en aquests dos anys, que serà dura i intensa i per tant amb la voluntat de mirar endavant, de mirar les eleccions del 2027, de fer un bon paper, que la gent entengui quin és el rol que hem de tenir i he trobat molt bona sintonia i moltes ganes de treballar.
El meu compromís és amb Barcelona i estic cent per cent predisposada i motivada per estar aquí"
No podem acabar aquest bloc municipal i menys ara que vostè parla de les eleccions del 2027 sense preguntar-li si vostè serà candidata d'Esquerra l'any 2027.
Jo fa sis anys que estic a Barcelona. El meu compromís és amb Barcelona i estic cent per cent predisposada i motivada per estar aquí, d'on no m'he mogut aquests sis anys, i mira que han passat coses. Però jo crec que és molt important el missatge que Esquerra Republicana es pren seriosament el projecte de la capital del seu país. Aquesta és una de les raons per les quals també vaig acceptar ser secretària general, perquè crec que un partit independentista ha de tenir un projecte fort, sòlid i reconeixible a la capital del país. Jo soc ciutadana de Barcelona, m'estimo aquesta ciutat, em preocupa moltes de les coses que veig. Evidentment, quan una és mare li preocupa més el futur, quina és la ciutat que deixarem a les meves filles i quina és la Barcelona que crec que una gran majoria de barcelonins i barcelonines voldrà veure en les properes dècades. I, per tant, la meva missió és construir-la.
Això és un sí a ser candidata o un sí a voler ser candidata?
Cent per cent predisposada i a seguir tots els passos, evidentment que el partit té els seus procediments i ja arribarà.
Existeix projecte independentista si som capaços de convèncer l'àrea metropolitana. I avui ERC és l'únic partit capaç de fer-ho
Vostè, quan va entrar a l’ajuntament, no era militant d’ERC. S’ho va fer el juny del 2023. Només un any i mig més tard n’era escollida secretària general quan el partit passava per un moment complicat després d’una guerra interna. Com és l’experiència?
Ostres. Molt honorada pel fet de poder ser secretària general d'un partit amb 93 anys d'història i sobretot que ho pugui ser la regidora d'una ciutat. La lectura del partit és, com deia abans, posar persones a la direcció que facin d'antena de les preocupacions d'avui. Sempre he pensat que l'independentisme creixeria si era capaç de tenir la visió de la capital al darrere. Evidentment de tot el país, però és molt important la dimensió urbana per a un projecte independentista. Existeix projecte independentista si som capaços de convèncer l'àrea metropolitana. I avui ERC és l'únic partit capaç de fer-ho. Tinc aquesta voluntat i aquesta missió. Sortim d'un Congrés Nacional que no ha estat fàcil, però també és veritat que ja ha acabat. Hi ha gent que ens diu “ostres, deunidó, esteu molt bé”. I la veritat és que sí. Després de tot plegat, la gent té ganes de construir. Ser secretària general i regidora de Barcelona és un gran repte. A mi sempre m'han agradat, mai trio el camí més senzill, però crec que la vida és per als valents i per a la gent que s'arrisca. Deia Mercè Rodoreda “sempre m'ha agradat viure arriscadament”. En política s'ha d'arriscar i ho haurem de fer.
Abans de ser regidora a l'Ajuntament, vostè va ser portaveu del grup parlamentari d'allò que ara són els comuns. Entre els dos partits hi ha hagut algunes diferències que s'han fet públiques, per exemple pel tema de la taxa turística, però la vegada hi ha veus d'Esquerra Republicana com Joan Tardà, que reclamen un acostament i fins i tot col·laboracions electorals. Vostè, que coneix bé els dos partits, ho veu possible?
Coincidim en moltes qüestions, no sempre en les maneres de fer, i podem continuar fent-ho amb elements que tenen a veure amb l'habitatge o amb el turisme. Ara, som dos espais diferenciats. Esquerra Republicana té un component d'impugnació i en l'eix nacional no compartim la proposta. Som un partit independentista d'esquerres i les vegades que s'ha intentat fer alguna mena d’entesa, no ha estat possible. El 2019 els comuns van escollir governar (a Barcelona) amb el partit socialista i amb els vots de Manuel Valls i el 2023 van barrar el pas que l'independentisme tingués l'alcaldia posant Collboni com a alcalde amb els vots del PP. I encara més, van fer caure un Govern de la Generalitat per un Hard Rock que era dels socialistes i quan va ser el moment d'investir-los, no li van posar cap condicionant. Sempre que han pogut escollir, han escollit partit socialista. Ara poden fer molta sobre gesticulació, però durant 8 anys en aquesta ciutat han governat junts. Si ara s'han adonat que són tan terribles... això no és creïble i la gent ho comença a veure.
En el discurs que fa vostè com a secretària general al congrés de Martorell va dir que s'havia acabat l'Esquerra Republicana acomplexada. A què es referia? I en què es tradueix?
En no demanar perdó quan estàs fent bé les coses. Per exemple, el traspàs de Rodalies. Serà llarg i hi haurà entrebancs. Ara, és l'única proposta viable que tenim per solucionar el problema i la posa Esquerra Republicana. No demanarem perdó per fer-ho, encara que hi hagi coses que de vegades van millor o pitjor. Ens va passar amb la llei d'amnistia, que també ens van dir que no era possible i que Esquerra Republicana ho estava fent fatal, però la vam batallar i la vam suar nosaltres. ERC no ha de ser tan permeable a les crítiques que li puguin fer altres partits. S'han acabat els complexos en aquest sentit. Nosaltres volem ser la punta de llança de l'ambició nacional i no demanarem perdó a ningú, ni aigualirem res del que aconseguim per si algú ens vol fer tremolar les cames. Això s'ha acabat. Després, hem de parlar més clar. De vegades hem abusat d'un llenguatge una mica encarcarat. El problema de l'habitatge no és el problema de l'habitatge. El problema és que tinc 35-40 anys i he de compartir pis amb dues persones per emancipar-me. No és el problema de la inflació, és que la cistella de la compra cada vegada em dona per menys amb el que cobro. Llavors, desacomplexat vol dir no tenir por de ser qui som.
Esquerra no ha de ser tan permeable a les crítiques que li puguin fer altres partits, s'han acabat els complexos
Un dels conceptes que ha sortit repetidament a l'entrevista i segurament és el que heu anat dient més des del 15 de desembre és que ara ERC marca l’“ambició nacional”. Creu que al Govern de Pere Aragonès n’hi va mancar i això el va fer perdre vots?
Aquell Govern va fer una gran feina. Quan jo faig el balanç del mandat de Jaume Collboni al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona, el full de serveis és el del Govern: el decret de lloguers de temporada, la limitació de pisos turístics... això és seu. Sí que és veritat que, segurament, en una situació molt i molt difícil ens vam dedicar molt al pes de la gestió. Ara estem en una altra etapa i el que posa en relleu la nova direcció és que el procés cap al qual ara ens encaminem és el de restar dependència de l'Estat a Catalunya i, per tant, d'emancipar-nos en aquelles qüestions que considerem estratègiques: finançament singular, traspàs de Rodalies, condonació del deute del FLA... Aquests són els elements que et permeten construir cada vegada més una majoria i unes estructures que, quan mires enrere, si has de fer l'embat final, tens una base sobre la qual construir-lo. Però si no gestiones ni l'aeroport, ni els teus trens, ni ets autosuficient econòmicament... amb això no anem enlloc. És la ponència política d'Esquerra Republicana: col·laboració i confrontació amb els governs de la Generalitat i de l'Estat per defensar millor els interessos de Catalunya. Aquest és el camí que ens hem plantejat amb la nova direcció, ara que no tenim poder institucional i que, per tant, des de l'oposició ens podem permetre certs privilegis que quan estàs en un govern és més difícil.
Una de les decisions que va prendre la nova direcció va ser no entrar a negociar els pressupostos de la Generalitat per aquest 2025, però heu acordat tres decrets de pròrroga pressupostària.
Hem estat bastant coherents. Vam dir “hi ha uns grans acords als quals nosaltres vam arribar que entenem que són estructurals i que no són passar un immoble de l'Estat a Catalunya”. El traspàs de Rodalies és un pas irreversible. Aquesta és l'altra qüestió. Quan parles de sobirania real estàs fent passos irreversibles que quan canviïn els governs no podran aturar. I crec que hem de fomentar bé aquests avenços de tal manera que governi qui governi, la sobirania quedi blindada. I si no es veuen avenços, no s'aproven pressupostos. Aquest a ser el camí que vam seguir i forma part de la nova etapa de la coherència: mentre vagin complint en parlarem. Però en aquell moment era massa aviat per veure amb tota la magnitud de les qüestions que teníem obertes si s'estava complint o no. Estem massa acostumats al fet que el partit socialista tingui temptacions de no complir. En la mesura que s’avanci, anirem parlant. Quan no s'avança no s'aprova res. I no tenim cap lligam perquè estem a l'oposició. Tan senzill com això.
Ara mateix falta un mes i mig perquè expiri el termini que es va acordar en el pacte d’investidura perquè el Govern presenti el seu nou model de finançament. Hi ha algun avenç? És possible complir els terminis?
És clar que hi haurà d’haver avenços, un dels quals és que l’Agència Tributària tingui més múscul per poder fer el que nosaltres demanem. El primer pas és veure si realment hi ha convocatòries públiques per greixar, muscular l’ens perquè pugui fer la recaptació de tributs a Catalunya. Anirem veient si això avança i en quina magnitud, perquè aquesta és la peça definitiva que ens permetrà veure si anem o no cap a la recaptació, perquè sense personal no es pot fer. El traspàs de Rodalies és un tema molt més avançat, això queda clar. Deixi’m dir-li que sempre tenim un “escepticisme sa” sobre aquestes qüestions. Veurem.
Hi ha certs acords que tenen una data de termini bastant simbòlica
Si el 30 de juny no s’ha explicat el model, què passa l’1 de juliol? Canvia la seva relació amb el partit socialista?
Hi ha certs acords que tenen una data de termini bastant simbòlica, gairebé els planteges quan hi ha una nova negociació. Som conscients que és una qüestió molt gruixuda. Si hi ha passos en aquesta direcció, hi haurà nous acords. Si no, no.
Si Catalunya no recapta l’IRPF el 2026, donaran el pacte d’investidura per trencat?
Tenim molts fronts oberts en aquest sentit. Haurem de veure si no passa, per què és? Per què el Govern de la Generalitat no vol que passi? És per què el govern de l'Estat no vol que passi? És per què no hi ha prou efectius perquè passi? Crec que el debat és diferent. Una cosa és de voluntat política i de capacitat. I, si és de capacitat, què està fent el Govern de la Generalitat perquè passi? Tenint tota aquesta informació, evidentment Esquerra Republicana serà lliure de fer el que consideri.
Qualsevol pas que fem en Rodalies ha de ser irreversible i ha d'haver-hi la garantia que, si apareix un govern del PP i de Vox, no farem marxa enrere
ERC ja té els estatuts de la nova empresa de Rodalies. Quina valoració en feu?
El que nosaltres dèiem era una empresa en majoria de la Generalitat del Consell d'Administració, que ens ha de garantir calendari i inversions. No és només tenir les competències sinó també tenir garantides les inversions sobre el funcionament. Sabem que és un tema complex, insisteixo, traspassar Rodalies com va passar en el seu moment amb el traspàs dels Mossos d'Esquadra, que no va ser una cosa immediata. Qualsevol pas que fem ha de ser irreversible i ha d'haver-hi la garantia que, si apareix un govern del Partit Popular i de Vox, no fem marxa enrere. I això és el que hem d'assegurar ara. Que la sobirania queda garantida i blindada, vingui qui vingui, per a Catalunya. I aquests són passos que s'han de fer en ferm, i per tant aquesta és la línia.
Davant de tots els problemes que hi ha hagut recentment en el servei de Rodalies, entenc que l'objectiu és que la ciutadania noti aquest canvi quan es pugui produir. Una persona que agafa el tren per treballar, quan notarà que la gestió ha canviat de mans?
A mi m’agradaria que la gent digués “Rodalies funciona igual que els ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya”. Com pot ser que els Ferrocarrils vagin tan bé i Rodalies no ho aconsegueixin? Tenen una vareta màgica a FGC perquè els trens volin? Doncs es diu professionalitat, eficiència, manteniment, inversions. L’endemà de l’apagada, els Ferrocarrils funcionaven la mar de bé, els trens de Madrid també, i aquí a Catalunya no. Això és una punyetera vergonya. No ho podem acceptar, sembla fet a propòsit. Els ciutadans de Catalunya es mereixen el millor servei, que té afectacions a la salut mental de la gent, que es queda atrapada en els vagons, que no sap si arribarà a les seves entrevistes de feina, a les seves revisions de metge. Això és insostenible. Si FGC funciona bé, no fotem, Rodalies també ho ha de fer. Per tant, el dia que Rodalies passi amb mans catalanes, evidentment haurà de ser tan pulcra i tan excel·lent com ho és Ferrocarrils de Generalitat de Catalunya. I això és al que aspirem.
Abans que acabi la legislatura Rodalies ha d'haver passat a mans catalanes
Però tenen una previsió temporal perquè això passi? Ja ha dit un parell de vegades que és una cosa molt complexa que no és d’un dia per l’altre.
Home, esperem que abans d'acabar la legislatura ho hàgim de veure, perquè saber com estarem el 2027, llavors estaria bé que en aquests anys, ho haguéssim ja resolt. Els acords són per una legislatura, no per dècades. Llavors, jo crec que han tingut molt de temps per posar-hi remei i no ha estat fàcil dir-li a l'Estat que s'ha acabat, que ja no és un tema d'inversions ja no és un tema de si aquesta línia ha d'arribar fins aquí o allà, és que és de la gestió. Hem arribat a la conclusió que es gestiona des de la proximitat i des de la transparència de què és el que està passant, o no ens en sortirem. Per tant, “nois, deixeu-ho estar, sou uns ineptes, ja està. Passeu-nos-ho a nosaltres, que estic convençuda que ho farem molt millor”. I aquest és el camí.
Hi ha una infraestructura que afecta tant Barcelona com al conjunt de Catalunya que és l’ampliació de l’aeroport del Prat, que sembla guardada dins un calaix del president Illa. Té el vostre suport o haurà de fer amb altres partits?
Amb Esquerra no. Estem igual que amb Rodalies. El debat és qui decideix i qui gestiona. I ho ha de gestionar Catalunya. Avui El Prat subvenciona la resta d’aeroports de l’Estat. Ens n’hem cansat. Volem saber quina és la distribució de beneficis i de costos que té l'aeroport del Prat, a quines necessitats respon i ha de respondre a les necessitats dels catalans i de les catalanes i no a les d'inversors i accionistes d'AENA. AENA no ens ha de poder dir quin és el model d'aeroport que hem de tenir. És una qüestió, novament, de sobirania. Amb nosaltres, que no hi comptin.
El Govern no ampliarà l'aeroport amb el suport d'ERC
Sobirania a banda, és també una qüestió d'espai natural?
Per descomptat, sí. Però en aquesta decisió novament, els ajuntaments del país hi tenen molt a dir. Nosaltres plantejàvem que hi hauria d'haver un Consell Rector Aeroportuari que parlés del sistema aeroportuari en conjunt del país, quina és la distribució d'uns i altres aeroports. Perquè el que vol Madrid és concentrar tots els vols lowcost al Prat. I això ja ens ho coneixem. Volen tenir un aeroport de segona, fregit, amb poques inversions. La terminal satèl·lit, el senyor Maurici Lucena, el 1999, ja va dir que la tindríem el 2026. Jo no he vist ni la primera tanca. Per què és així? Perquè ho decideixen des de l'Estat i, per tant, nosaltres ho volem decidir des de Catalunya.
L'alcalde de Barcelona, en canvi, sí que està alineat amb aquest punt de vista.
Doncs bé, fantàstic i meravellós. Però tampoc no decideix res l'alcalde de Barcelona sobre això. Després ens fem ficcions. Em sembla perfecte, però fins que no estiguem en la gestió ja podem fer documents. Molt bé el posicionament de l'alcalde, però el d'Esquerra Republicana és el que és.
