Tal dia com avui de l’any 1640, fa 379 anys, en el context dels dies immediatament posteriors als fets del Corpus de Sang (que havien culminat amb l’assassinat del virrei hispànic comte de Santa Coloma), el Dietari de la Generalitat consigna la petició del govern del país demanant al rei Felip IV la provisió del càrrec en la persona d’un funcionari “que no esté ofendido”. Aquest detall revela especialment que el clima d’enfrontament polític entre les institucions catalanes i la monarquia hispànica havia assolit un punt culminant al caire del no retorn. En aquell cas, el “que no esté ofendido” es referia a un candidat allunyat del potent partit cortesà anticatalà que liderava el comte-duc d’Olivares i que estava integrat per les oligarquies latifundistes castellanes.
El text d’aquella carta delata la voluntat política dels representants catalans d’evitar la progressió de l’espiral de violència, i diu: “Que, de su parte (referit als diputats catalans), se procurará la pacificación y quietud de la provincia con fieles y affectuosas diligencias y que, para que com más acomodado temperamento, se vajan disponiendo los negocios (...) sea servido (...) mandar vuestra magestad imbiar persona de la auctoridad, capacidad y talento que vuestra magestad sea servido en lugar del conde de Santa Coloma, levando vuestra magestad entendido que será muy de su real servicio que las materias se ajusten por ministros que no estén ofendidos ni tocados de ofensiones particulares y, para que vuestra magestad entienda quan devotos están a su servicio”.
No obstant això, els fets immediatament posteriors demostrarien que la cancelleria de Felip IV ja havia decidit liquidar aquella crisi per la via de la guerra. L’assassinat del virrei Santa Coloma (del qual mai s’aclariria la seva autoria) era la primera ―i indispensable― peça, per obrir el conflicte contra Catalunya.