Tal dia com avui de l’any 1939, fa 82 anys, el diari mexicà Excelsior publicava que la premsa xilena d’ideologia conservadora havia protestat per l’entrada massiva al país de jueus italians, iugoslaus, txecs i polonesos que fugien de l’amenaça del règim nazi (tres setmanes després esclataria la II Guerra Mundial) i, fins i tot, dels règims que governaven els seus països d’origen. Segons el diari Excelsior, la premsa conservadora xilena denunciava que aquests refugiats jueus havien estat introduïts al país com a exiliats republicans espanyols i publicaven una llarga llista de cognoms italians, alemanys i eslaus.
En un primer moment, la premsa conservadora xilena va assenyalar Anibal Jara Letelier, cònsol de Xile a Nova York, com a responsable del que, consideraven, un engany al poble xilè. Però, poc després, la mateixa premsa mexicana va apuntar que, en la confecció de documents per als refugiats jueus, la Generalitat a l’exili havia tingut un paper decisiu. La investigació historiogràfica posterior ha confirmat que, entre març de 1939 i juny de 1940, la Generalitat a l’exili va destinar bona part dels seus esforços i dels seus recursos a atendre tant l’exili republicà (el català i l’espanyol) com els refugiats jueus europeus que escapaven del terror nazi.
Amb l’ocupació alemanya de la capital francesa (25/06/1940), el govern català ―radicat a la Rue de la Pépinière, 25, de París― es va traslladar a Londres, excepte el president Companys, que va romandre a França buscant el seu fill, que s’havia perdut en el decurs de la caòtica evacuació de la capital francesa i més concretament de la institució psiquiàtrica on estava ingressat. Un dels motius que més van pesar en la detenció del president català (per part de la Wehrmacht, la Gestapo i el SIMP espanyol) va ser l’ajut personal i institucional que havia prestat als refugiats jueus, tant en temps de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) com en temps de l’exili (1939-1940).