Tal dia com avui de l’any 1931, fa 88 anys, el president Francesc Macià acordava amb les autoritats militars espanyoles a Catalunya el desarmament i dissolució del cos paramilitar del sometent. Únicament es contemplava la permanència transitòria d’aquest cos en les zones rurals del país, mentre no es produïa el desplegament dels Mossos d’Esquadra, que la Generalitat havia previst transformar en un cos de policia modern i integral. Les negociacions pel traspàs de la competència d’ordre públic ja s’havien iniciat ―les conduïa el conseller Tarradellas― i culminarien pocs mesos després. Mentrestant, i en virtut dels pactes entre els governs provisionals de Catalunya i de la República espanyola del 17 d’abril de 1931, la Generalitat havia iniciat el desplegament de la policia catalana a la ciutat de Barcelona.

La història del sometent es remuntava a l’edat mitjana. Fins a l’ocupació borbònica del país (1714), el sometent havia estat un cos format per civils armats que, únicament, es mobilitzava en cas de conflicte militar i per ordre de les autoritats municipals o dels Braços Estamentals (l’equivalent al Parlament). Felip V, el primer Borbó hispànic, els perseguiria i els proscriuria, per la seva lleialtat a les institucions catalanes i a la causa austriacista. Més endavant, a finals de la centúria del 1700 i a principis de la del 1800, en els episodis bèl·lics que enfrontarien França i Espanya, els capitans generals borbònics autoritzarien la seva mobilització puntual, sempre sota l’autoritat militar espanyola. I durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), serien, de nou, restaurats en la zona dominada pels partidaris del pretendent Carles Maria Isidre.

Durant l’etapa borbònica (1714-1931) els comandaments locals, nomenats a dit per l’administració espanyola, imprimirien al sometent una ideologia ultraconservadora, tradicionalista, monàrquica i espanyolista. Van ser mobilitzats en repetides ocasions per reprimir els avalots populars (produïts per la falta d’aliments) o per aixafar les protestes obreres (produïdes per les pèssimes condicions de treball en les primeres fàbriques). Durant la segona meitat de la centúria del 1800, especialment als grans centres industrials del país, es convertirien en una temuda força paramilitar autòctona al servei de les autoritats espanyoles que els desprestigiaria definitivament. També, en les primeres dècades del segle XX, la premsa de l’època denunciaria l’estreta relació entre el sometent i el pistolerisme de la patronal.