Tal dia com avui de l’any 1780, fa 239 anys, a Buenos Aires, Agustí Garrigós i Mellón (Xixona, País Valencià, 1749 – Buenos Aires, 1805) posava per primer cop en funcionament la premsa de la primera impremta pública de la història de l’Argentina. Aquella premsa va ser situada al Real Colegio de Niños Expósitos, i procedia del Colegio Convictorio de Montserrat, a Córdoba (Argentina), en aquell moment l'única institució d’estudis superiors al virregnat de Río de la Plata, fundada pels jesuïtes el 1687 i dirigida per una comunitat docent procedent de Catalunya. Més concretament, Garrigós havia après el funcionament de la premsa de la mà del professor, missioner i impressor jesuita Josep Manuel Peramàs (Mataró, 1732 – Faenza, Emilia Romagna, 1793).

Garrigós, que anteriorment havia estat sergent del cos de dragons, havia passat llargues temporades al quarter d’aquest regiment a Barcelona. Allà havia conegut les prestigioses impremtes catalanes situades al carrer de la Llibreteria (a l’actual barri Gòtic) i el seu interès per aquesta activitat el va portar a sol·licitar al virrei Vertíz (d’origen basc) la creació d’una impremta pública. No obstant això, Vertiz inicialment va situar al capdavant d’aquella impremta dos oficials de l’exèrcit hispànic (Silva i Aguiar) que un any més tard serien destituïts per la seva incompetència. Tot seguit Garrigós, amb l’ajut de Peramàs, va aconseguir la direcció del negoci i l'exclusivitat en la impressió de documents oficials a través d’un contracte d’arrendament desenal (1781-1791).

En acabar-se el contracte, Garrigós va abandonar la impremta. Però el 1796 es presentava de nou a la licitació, cosa que fa pensar que el contracte posterior havia estat de cinc anys. En aquella ocasió la va perdre en benefici d’un personatge anomenat Dantás —que les fonts situen en l’entorn personal del virrei Pedro de Melo—. El 1801 la guanyaria i, a més, obtindria el contracte per a la impressió del Telégrafo Mercantil i del Semanario de Agricultura, Industria y Comercio, pioners de la premsa argentina. El 1805, va sol·licitar autorització per obrir noves impremtes i ocupar joves sense feina; però una conspiració ordida a l’oficina virregnal l'hi va impedir. Va morir aquell mateix any, i la seva vídua, la també probablement valenciana Isabel Conget o Coixet, el va succeir.