Tal dia com avui de l’any 1994, fa 28 anys, a Tolosa de Llenguadoc, moria Frederica Montseny Mañé, que durant la II República espanyola (19391-1939) havia estat ministra de Sanitat i Assistència Social del Govern d’Espanya (4 de novembre de 1936 – 17 de maig de 1937). Quan va ser nomenada pel president del govern espanyol ―el socialista Francisco Largo Caballero― es va convertir en la primera dona que exercia un càrrec ministerial en la història d’Espanya. Frederica Montseny va ser nomenada ministra d’un govern de coalició format pel PSOE, la CNT, el PCE, Izquierda Republicana, ERC i el Partit Nacionalista Basc.
Frederica Montseny havia forjat la seva carrera política a la CNT, on ràpidament va destacar per la seva extraordinària capacitat intel·lectual i pels grans dots d'oradora. Però, també, va destacar com una pionera del moviment feminista, que va contribuir a donar-li visibilitat i a divulgar els seus postulats reivindicatius. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, va col·laborar en diverses publicacions de premsa vinculades al moviment anarquista i feminista i va escriure diverses obres de ficció que servien com a vehicle de comunicació de les idees anarquistes i d’alliberament femení.
Durant l’exercici del càrrec va tirar endavant projectes molt innovadors que, a causa de l’escenari general de guerra, no s’arribarien a materialitzar: llars d’infants, menjadors socials, incorporació al món del treball de les persones discapacitades. O el més polèmic: la llei d’avortament que no s’arribaria a votar, però que, en canvi, inspiraria la que és vigent actualment. Quan ja havia cessat del càrrec (després dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona) va continuar exercint una gran influència en la política anarquista i dels governs de la República. Va ser la veu més destacada que va criticar la Lleva del Biberó republicana. De fet, el nom popular d’aquesta lleva es deu a ella.