Tal dia com avui de l’any 1938, fa 80 anys, en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les tropes franquistes ocupaven Vinaròs (País Valencià) i trencaven en dues parts la zona republicana. La IV División Navarra de l’exèrcit rebel, comandada pel tinent coronel franquista Camilo Alonso Vega, personatge que pel seu caràcter aspre i tossut seria conegut amb el malnom de “don Camulo”, després de trencar la resistència republicana a la batalla de Terol (15 de desembre de 1937-7 de gener de 1938) es dirigiria cap a la Mediterrània amb l’objectiu d’aïllar Catalunya de la resta de la zona republicana.
Aquella avançada i conquesta tindria una gran importància en la posterior evolució del conflicte. Catalunya, aïllada, hauria de resistir en solitari quasi un any, durant el qual l’exèrcit franquista sotmetria la població civil a una guerra de resistència i de destrucció que se saldaria amb més de 90.000 víctimes mortals. Franco i el seu estat major van estacionar el front de guerra sobre la línia nord-sud formada pels cursos dels rius Noguera Pallaresa-Segre-Ebre, fins a les acaballes de 1938. Durant aquell “setge” les aviacions dels règims feixista italià i nazi alemany —aliats dels franquistes— perpetrarien més de 3.800 bombardeigs sobre objectius civils i industrials.
Ocupació de Casp, prèvia a la de Vinaròs / Font: Archivo Campua
Les fonts revelen que aquella operació estava pensada sobre el convenciment que Catalunya seria el territori que més es resistiria. L’estat major de Franco va destinar al front de Catalunya les seves tropes més bregades i més sanguinàries. I malgrat que el general franquista Queipo de Llano —que des de les ones de Radio Sevilla havia cridat a massacrar Catalunya— havia estat cessat dos mesos abans per desavinences personals amb el general Franco (Queipo l’anomenava públicament “Paca la culona”), pervivia el missatge de les soflames que havia proclamat: “Convertiremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Cataluña en un inmenso solar”.