Tal dia com avui de l’any 1939, fa 81 anys, la premsa de Barcelona publicava una nota oficial signada per Eliseo Álvarez Arenas —general jefe de los Servicios de Ocupación— advertint que el règim franquista havia descobert que l’oficina del Departament de Governació de la Generalitat (situada a la Gran Via, 617) continuava operativa quatre mesos després de l’ocupació de la ciutat i del desballestament del Govern de Catalunya: “Persiste el equivoco de la existencia de un Gobierno Civil adscrito al Departamento de Gobernación de la extinguida Generalidad”.
Tot i el pretès to conciliador que manifesta a l’inici, de seguida es deixa anar i fa ús del llenguatge autoritari i doctrinari que, habitualment, esmerçava el règim franquista; i que posava de manifest el grau d’escàndol que li representava aquella situació, es despatxava proclamant: “Se hace público para general conocimiento, que el único organismo que asume Ias funciones del Gobierno civil del Estado Nacional en esta provincia es la Secretaria Política del general jefe del Servicio de Ocupación, siendo por tanto Su Excelencia (es referia a ell mateix) el general de la Cuarta Región, el único superior representante de la autoridad civil en esta provincia”.
I culminava amb un to amenaçant que no amagava el disgust que els provocava comprovar que la ciutadania —bé per ignorància, bé per terror o bé per resistència— s’adreçava, encara, a les oficines de la “extinta Generalidad” com un fet natural, que deixava en entredit l’efectivitat dels serveis d'ocupació: “Toda la correspondencia dirigida al Gobierno civil, solicitudes y reclamaciones que correspondan resolver a la autoridad gubernativa se remitirán a la Jefatura de los Servicios de Ocupación”. Consideracions a banda, aquest fenomen posava de relleu la dimensió de la guerra sorda pel poder que, a Barcelona, enfrontava els estaments militar i civil del règim.