Tal dia com avui de l’any 1931, fa 89 anys, el president Macià ordenava —per sorpresa— fortificar el Palau de la Generalitat. Quan això va passar només feia tres mesos que havia estat restaurada la Generalitat i proclamada la II República espanyola (14 d'abril de 1931). El dia abans (3 d'agost de 1931), el jutge especial Fernando Abarrátegui havia decretat la llibertat immediata i sense càrrecs de cinc-centes vint-i-cinc persones detingudes i empresonades a Sevilla per la Guàrdia Civil —acusades de desordres públics i de rebel·lió— durant els fets coneguts com la “Semana Sangrienta de Sevilla” (22 a 29 de juliol de 1931).
Aquells fets s’havien iniciat a l’inici de la vaga general convocada pels sindicats anarquistes. Durant una setmana la capital andalusa havia estat convertida en un escenari de guerra urbana entre vaguistes, per una banda, i l’exèrcit, per l’altra, que arribaria a utilitzar l’artilleria contra la població civil. La investigació historiogràfica moderna ha provat el que ja se sospitava des del primer moment: que els incidents més greus, que conduirien a la brutal repressió, van ser provocats per pistolers a sou d’algunes destacades fortunes andaluses, que pretenien provocar un cop d’estat militar contra la República.
La premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 04/08/1931) revela: “No se abrieron más que las puertas de la Plaza de la República y de la calle de la Piedad (...) estaban cerradas y vigiladas las puertas de la Casa de los Canónigos y de la Biblioteca de Cataluña (...) en el interior del Palacio las precauciones eran también extraordinarias prestando guardia los mozos de las Escuadras con la carabina màuser cargada (...) tales precauciones, no explicadas por nadie, fueron motivo de grandes comentarios (...) el más difundido fue que (...) elementos extremistas intentaban un asalto contra el Palacio de la Generalidad”.