Tal dia com avui de l’any 1936, fa 83 anys, es produïa un intent de cop d’estat protagonitzat pels caps militars dels aquarteraments de Barcelona, que convertiria la ciutat en un camp de batalla. Després de més de 24 hores de combats, les forces lleials a la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Guàrdia d’Assalt, militants de la CNT i de la UGT, i Guàrdia Civil) derrotarien les darreres resistències dels rebels i neutralitzarien l’intent de cop d’estat. En canvi, en moltes ciutats del territori de la República, els rebels aconseguirien el seu propòsit, i aquella situació conduiria a l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
Aquell intent de cop d’estat va estar dirigit pel general Álvaro Fernández Burriel, però el primer que va sortir del quarter va ser el comandant José López-Amor Jiménez. La investigació historiogràfica confirma que, abans de sortir dels aquarteraments, els soldats van rebre una generosa ració de conyac, i que se’ls va enganyar dient que anaven a reprimir grups armats anarquistes que s’havien revoltat contra els governs de la Generalitat i de la República. El coronel colpista Roldán li confessaria al, també colpista, general Goded (que havia volat des de Mallorca per a dirigir el cop d’estat): “Solo Dios sabe qué ocurrirá cuando se enteren de que nos estamos alzando contra la República”.
A Barcelona la rebel·lió militar es va perpetrar a primera hora del 19 de juliol de 1936: els caps militars de quatre dels regiments aquarterats a la ciutat (Caballería de Montesa, Dragones de Santiago, Artillería de Montaña i Ligero de Artillería) van ordenar als seus soldats ocupar el castell de Montjuïc, l’edifici de Telefònica, les Drassanes i els hotels Ritz i Colom. El president Companys (que havia vist personalment com les forces colpistes es desplegaven per la ciutat) ordenaria mobilitzar Mossos d’Esquadra, Guàrdia d’Assalt i Guàrdia Civil. En canvi, les milícies cenetistes i ugetistes s’armarien amb els seus propis arsenals secrets i s’organitzarien al marge dels cossos de seguretat.