Tal dia com avui de l'any 1937, fa 80 anys, esclataven els Fets de Maig que van sumir Barcelona en una situació caòtica i que, després de quatre dies, acabarien amb uns 500 morts i més de 1.000 ferits. La crisi va venir motivada per la creixent tensió entre el govern de la Generalitat (ERC i PSUC), per una banda, i el sindicat anarquista CNT-FAI i els comunistes trotskistes del POUM, per l'altra. Ja feia més d'un any que es lliurava la Guerra Civil i a la rereguarda republicana els anarquistes i els comunistes trotskistes –en plena escalada revolucionària– havien usurpat funcions de seguretat ciutadana que corresponien a la Generalitat.
El comissari d'Ordre Públic de la Generalitat Eusebi Rodríguez Salas (PSUC) –conegut com “el manquet de Tarragona” perquè li faltava un braç– amb 200 guàrdies d'assalt –un cos antiavalots de la policia estatal republicana– van ocupar la seu de la Companyia Telefònica, que des de desembre de l'any anterior controlaven els revolucionaris. El govern de la Generalitat tenia constància que espiaven totes les comunicacions. Tenien diverses proves, però la més evident era que poc abans una telefonista anarquista havia interromput una conversa entre Lluís Companys, president de la Generalitat, i Manuel Azaña, president de la República, increpant-los obertament.
Barricades a la plaça Sant Jaume
Un cop a l'interior de l'edifici es va lliurar una intensa batalla sala a sala, passadís a passadís i despatx a despatx. La notícia va transcendir i en poques hores el conflicte s'havia estès al conjunt de la ciutat. Les bases d'ERC, d'Estat Català, del PSUC i de la UGT es van armar i mobilitzar per donar suport a la Generalitat. La crisi es va resoldre a favor del Govern català, després que Artemi Aiguader, conseller d'Interior, i Marià Rodríguez, cap de la CNT i conegut com a “Marianet lo gitanu”, pactessin la fi de les hostilitats. Ensems, el govern central de la República feia ús de la crisi com a pretext per retirar a la Generalitat les competències d'ordre públic.