Tal dia com avui de 1380, fa 640 anys, naixia a Medina del Campo (corona castellanolleonesa) Ferran de Trastàmara i d’Aragó, que als 32 anys d’edat seria elegit monarca de la corona catalanoaragonesa. Aquella elecció es va consumar a Casp (1412). En aquella conferència els representants dels tres estats continentals de la corona catalanoaragonesa (van quedar misteriosament exclosos els estats de Sicília, Sardenya i Còrsega) van votar majoritàriament a favor del Trastàmara, que guanyaria àmpliament els altres candidats: Jaume d’Urgell i Frederic d’Aragó-Rizzari.

En contra del que havia defensat la historiografia romàntica catalana (una pinça d’Aragó i del País Valencià contra Catalunya) Ferran de Trastàmara sempre va ser el candidat de les poderoses classes mercantils de Barcelona i de València, que veien en Jaume d’Urgell un personatge ancorat en un passat plenament feudal; i a Frederic (net natural de Martí I, el darrer Berenguer-Aragó al tron de Barcelona) com un nen (només tenia 5 anys) que podia ser manipulat per l’estament nobiliari.

Ferran de Trastàmara va arribar a Barcelona el 1412, i només quatre anys més tard (1416) va morir sobtadament a Igualada, camí de Saragossa. Alguns historiadors sostenen que va ser enverinat per ordre dels partidaris de Jaume d’Urgell.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat