Tal dia com avui de l’any 1416, fa 605 anys, el comte-rei Ferran I (primer monarca de la dinastia Trastàmara a la corona catalanoaragonesa) creava el títol de príncep de Girona per distingir l’hereu al tron. Aquell mateix dia, Alfons, fill primogènit de Ferran I, va ser nomenat príncep de Girona. Alfons, que en aquell moment li faltaven cinc dies per a complir els vint anys, es convertia en el primer príncep de Girona i, tan sols uns mesos més tard (28/11/1416), era coronat nou sobirà de la corona catalanoaragonesa per la mort sobtada i inesperada de Ferran I. Alfons, conegut com el Magnànim, va governar durant quasi quaranta-dos anys (1416-1458).

El títol de príncep de Girona era una adaptació del títol castellanolleonès de príncep d’Astúries, creat el 1388 pel rei Joan I, i destinat a distingir l’hereu al tron de Toledo. En canvi, a la corona catalanoaragonesa, el 1351 s’havia creat el títol de duc de Girona o delfí de Girona amb el mateix propòsit. Entre 1351 i 1416 van ser nomenats tres delfins de Girona, de la nissaga Berenguer-Aragó. El darrer delfí de Girona d’aquesta dinastia va ser l’infant Pere d’Aragó, fill mascle primogènit del comte-rei Pere III (anomenat el Cerimoniós) i germà gran dels comtes-reis Joan I (anomenat el Caçador) i Martí I (anomenat l’Humà), que havia mort prematurament abans d’assolir el tron (1394).

Alfons el Magnànim, primer príncep de Girona, no va titular mai ningú amb aquesta dignitat. Va morir el 1458 sense fills legítims i la corona va passar al seu germà petit Joan II (tercer Trastàmara catalanoaragonès). Un cop coronat, Joan II va nomenar príncep de Girona el seu fill primogènit Carles de Viana, que moriria enverinat abans d’assolir el tron. En el seu lloc, va ser nomenat Ferran, el futur Catòlic. En el decurs del seu regnat, Ferran va nomenar príncep de Girona primer el seu primogènit mascle Joan (que va morir prematurament als vint anys i no va assolir mai el tron) i, tot seguit, la seva filla Joana, mal anomenada la Boja (que tampoc va arribar a regnar mai).