Tal dia com avui de l’any 1416, fa 604 anys, el comte-rei Ferran I, primer monarca catalanoaragonès de la dinastia castellana Trastàmara, creava el títol de príncep de Girona, destinat a l’hereu al tron. Aquella dignitat era l’adaptació castellana al títol de Duc de Girona, que era el que, des del 1351, ostentaven els hereus al tron catalanoaragonès. I era totalment contrària als Usos i Costums de Catalunya, perquè des del segle XII la figura del príncep (Home Principal), estava indiscutiblement associada a la del comte independent de Barcelona.
Ferran I va nomenar príncep de Girona el seu hereu Alfons, que més tard regnaria com a Alfons V, anomenat el Magnànim. Segons el cronista i historiador aragonès Jerónimo Zurita (1512-1580), en la cerimònia d’investidura: “Y estando en su trono llegó el infante don Alonso y vistióle el rey un manto y púsole un chapeo en la cabeza y una vara de oro en la mano, y dióle la paz y título de príncipe de Girona por su primogénito, como antes se llamaba duque; porque ya en el reino de Castilla y León se había dado al sucesor en el reino el título de príncipe de Asturias”.