Tal dia com avui de l’any 1469, fa 549 anys, al palau de Buendía, a la vila castellana de Dueñas, Ferran de Trastàmara (hereu al tron catalanoaragonès) i Isabel de Trastàmara (candidata al tron castellanolleonès), que més endavant es convertirien en els primers sobirans de la monarquia hispànica i que regnarien amb el sobrenom de Reis Catòlics, eren presentats personalment. Ferran i Isabel, malgrat que eren cosins segons i, sobretot, malgrat que s’havia negociat el seu matrimoni amb anterioritat (Cervera, 1468), no es coneixien personalment.
En les negociacions matrimonials de Cervera la princesa (llavors infanta) Isabel no hi va ser. Seria precisament en el decurs d’aquelles negociacions que el príncep Ferran tindria una relació extramatrimonial amb Aldonça Roig d’Ivorra, una dama de l’elit local. Del resultat d’aquella relació naixeria l’any següent (poc abans de la primera cita dels futurs Reis Catòlics a Dueñas), l’infant Alfons d’Aragó, que amb el decurs del temps es convertiria en la personalitat eclesiàstica més poderosa de la corona catalanoaragonesa: seria arquebisbe de Saragossa, de València i un ferm candidat a ocupar el setial pontifici.
Ferran i Isabel van arribar per separat a la seva primera cita. Isabel va arribar dos dies abans i Ferran la vigília de l’encontre. Inicialment s’havia convingut que aquella primera cita es produiria a Valladolid, però la cruenta lluita per la corona en què estava immersa la castellana va aconsellar, per raons de màxima seguretat, desplaçar l’encontre a la vila de Dueñas, i més concretament al palau del comte de Buendía, oncle de Ferran i un dels partidaris més acèrrims de la causa que Isabel mantenia contra la princesa Joana ―malanomenada la Beltraneja― legítima hereva del tron castellanolleonès.