Tal dia com avui de l’any 1749, fa 272 anys, el rei Ferran VI d’Espanya —tercer Borbó hispànic— ordenava l’inici d’una gran operació secreta anomenada la Gran Batuda, que consistia en l’acorralament, detenció, concentració, reclusió, confiscació de béns i esclavització de la població gitana hispànica. Aquella operació havia estat planificada durant els mesos immediatament anteriors pel mateix rei Ferran VI i pel seu ministre de Guerra Zenón de Somadevilla —marquès de la Ensenada— i tenia com a objectiu final l’extermini del poble gitano hispànic. Segons les fonts documentals, durant aquella primera i tenebrosa nit, l’exèrcit espanyol va detenir unes 12.000 persones.

La posta de sol del 30 de juliol de 1749, l’exèrcit espanyol —de manera sincronitzada— va entrar violentament en els barris gitanos de les principals ciutats del regne i va detenir i iniciar la deportació de la població gitana cap a camps de concentració. En el trajecte entre les seves ciutats i els camps de reclusió els detinguts van ser separats per gènere i per edat. Els homes i els nens més grans de set anys van ser encadenats i internats en arsenals de la Marina, obligats a fer treballs forçats. I les dones, les nenes i els nens menors de set anys van ser internats en presons i fàbriques del patrimoni reial, obligades a treballar sense remuneració.

Les autoritats locals —que havien estat discretament informades amb uns dies d’antelació— majoritàriament van participar en aquella brutal cacera: van posar els elements destinats a mantenir l’ordre públic a les ciutats al servei d’aquella operació. En aquella terrible maniobra, hi va pesar molt la propaganda antigitana, prèviament fabricada per aquelles mateixes autoritats locals (les oligarquies urbanes de l’època), i oportunament promoguda pel règim borbònic, que presentava els gitanos com “el diferent” i “el perillós” i els associava amb la delinqüència i la inseguretat. S’estima que aquella operació va representar la mort de 12.000 persones, el 25% de la població gitana hispànica.

Però, en canvi, les autoritats locals del Principat de Catalunya i de l’Antic Regne de Granada —tot i estar formades per elements ideològicament propers al règim borbònic— no tan sols no van participar en aquell dispositiu, sinó que es van anticipar a la brutal cacera procurant dispersar la població gitana de les seves ciutats. L’any 1749, les ciutats catalanes que tenien una comunitat gitana més nombrosa eren Barcelona (carrer de la Cera del Raval), Lleida (Hort de Santa Teresa), Reus (Raval de l’Aigua) i Tarragona (el Corral i els Sedassos). En aquestes ciutats, les comunitats gitanes locals formaven part indissoluble del teixit social, cultural i econòmic urbà.