Tal dia com avui de l’any 1712, fa 308 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), Felip V signava a Madrid un document que deia textualment: “Yo, don Felipe (...) por el presente instrumento, por mí mismo, por mis herederos y sucesores, renuncio, abandono y me desisto para siempre jamás de todas pretensiones, derechos y títulos que Yo o cualquiera descendiente mío haya desde ahora o pueda haber en cualquier tiempo que suceda en lo futuro a la sucesión de la Corona de Francia”.
Quan Felip de Borbó va ser coronat rei de la monarquia hispànica (Versalles, 1700), ocupava el tercer lloc en la línia successòria de la corona francesa, i passaria a ser el primer després de la mort del seu pare Lluís —el delfí de França— (14/04/1711) i del seu germà gran Lluís —anomenat de Borgonya— (18/02/1712). El testament que l’havia portat al tron de Madrid (1700) condicionava la seva acceptació a la renúncia de tots els drets que tenia a la corona francesa. Però, en canvi, no ho faria fins passats dotze anys i totalment condicionat per l’evolució del conflicte successori.
Aquella renúncia estava promoguda per la cancelleria de París, que veia impossible acabar amb la resistència catalana. En aquell moment, el règim borbònic controlava tots els territoris de la monarquia hispànica, excepte Catalunya i Mallorca, que se li resistien ferotgement. De fet, en set anys de guerra, només havien aconseguit penetrar cinquanta quilòmetres a l’interior del Principat. Aquella renúncia va aplanar el camí cap als Tractats d’Utrecht (abril-maig 1714), que van consumar la retirada del conflicte dels aliats internacionals de Catalunya.