Tal dia com avui de l’any 1712, fa 309 anys, a Madrid, Felip V ―el primer Borbó hispànic― signava la renúncia als seus drets dinàstics a la corona francesa, que ostentava com a net del rei Lluís XIV. En aquell moment, Felip V estava situat en el segon lloc de la línia successòria al tron de París, com a fill gran de Lluís de Borbó (gran delfí de França i fill primogènit del rei Lluís XIV). Felip V havia guanyat la condició de fill primer dels seus progenitors ―i per tant havia escalat a la segona posició en la cadena successòria― després de la mort prematura del seu germà gran Lluís (18 de febrer de 1712).
La no renúncia als seus drets dinàstics a la corona francesa en el moment en què va ser proclamat rei de les Espanyes (15 de novembre de 1700) havia estat una de les causes principals que havien provocat l’esclat de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715). Des d’un bon inici, aquell conflicte havia estat una guerra d'àmbit continental. Les potències atlàntiques (Països Baixos, Anglaterra, Portugal) havien secundat la causa austriacista perquè havien vist en Felip una potencial maniobra d’unificació de les corones hispànica i francesa que hauria trencat l’equilibri europeu.
Però, l’any 1712, després d’onze anys de guerra, amb tots els contendents esgotats, i amb Catalunya i Mallorca resistint l’ocupació borbònica, Lluís XIV va iniciar converses de pau amb els països de l’aliança austriacista, que culminarien l’abril de 1713 a Utrecht. Una de les primeres condicions que les cancelleries aliades van imposar per seguir les converses va ser la renúncia de Felip V als seus drets successoris a París. Tot i que Lluís XIV ja havia nomenat hereu el seu besnet Lluís (futur Lluís XV), va imposar la renúncia al rei espanyol.
Una de les conseqüències directes d’aquella renúncia seria la Pau d’Utrecht (abril, 1713). En aquella conferència es va acordar que les tropes aliades estacionades a Catalunya (britàniques i neerlandeses) abandonarien el Principat abans del 30 de juny de 1713. A partir d’aquell moment, el conflicte va prosseguir amb tan sols dos actors: el Principat de Catalunya i Mallorca contra les corones espanyola i francesa. També, a partir d’aquell moment, les cancelleries europees (sobretot les de París i de Madrid) passarien a anomenar aquell conflicte com “la Guerra dels Catalans (1713-1715)”.