Tal dia com avui de l’any 1621, fa 399 anys, moria a El Escorial (Castella) Felip III —de la casa Habsburg—, rei de la monarquia hispànica. Dotze anys abans (9 d'abril de 1609), havia decretat l’expulsió de la població morisca hispànica (la minoria islàmica que havia quedat dins dels dominis cristians durant l’etapa anomenada “reconquesta”). Aquella mesura es va traduir en una de les pitjors tragèdies de la història moderna hispànica. Van ser expulsades més de 300.000 persones (el 5% de la població peninsular).

Els moriscos van ser obligats a abandonar les seves cases i les seves propietats, i van ser conduïts a diversos ports de la Mediterrània amb el propòsit d’embarcar-los cap al nord d’Àfrica. En el decurs del trajecte fins als ports d’embarcament van ser brutalment agredits i assaltats per bandolers cristians. Durant la travessia marítima, els soldats hispànics farien el mateix, i fins i tot cometrien violacions i assassinats. I a l’arribada als ports africans, van ser, també, assaltats i assassinats per bandolers magribins.

Al País Valencià van ser expulsades 100.000 persones, que representaven un terç dels moriscos hispànics i un terç la població valenciana. Aquella mesura va significar una crisi humanitària de dimensions colossals, i també va representar la ruïna econòmica de les comarques d’interior i meridionals del país. Els moriscos valencians no s’havien adaptat a la societat cristiana, havien estat manipulats per aixafar la Revolució de les Germanies (1521), però eren la mà d’obra principal dels latifundistes.

En canvi, a Catalunya eren poc més 8.000, concentrats a les valls baixes del Segre i de l’Ebre, i representaven el 2% del conjunt de la població del país. En aquest cas —com en el dels moriscos aragonesos— estaven molt adaptats a la societat cristiana (parlaven el català com a llengua habitual, o l’aragonès a l’Aragó) i es vestien com els seus veïns. Els bisbes de Lleida, Francesc Virgili, i de Tortosa, Pedro Manrique, van falsificar a propòsit les llistes de moriscos de les seves diòcesis per evitar la seva expulsió.

Felip III va morir oficialment a causa d’unes febres no diagnosticades que hauria contret setmanes abans en algun lloc de Portugal. Però alguns historiadors sostenen que hauria mort a causa d’una intoxicació, per la ingestió abusiva d’al·lucinògens que li haurien provocat una gangrena pròpia de la malaltia anomenada popularment Foc de Sant Antoni.