Tal dia com avui de l’any 1609, fa 411 anys, el virrei hispànic al regne de València Luis Carrillo de Toledo feia públic el decret d’expulsió dels moriscos valencians signat pocs dies abans pel rei hispànic Felip III. Aquella operació va ser la primera d’un pla d’expulsió que afectava la totalitat de les comunitats morisques radicades en territori peninsular de la monarquia hispànica. Aquella operació de neteja ètnica es va portar a terme entre 1609 i 1614 i, segons la investigació historiogràfica moderna, acabaria afectant 272.140 persones en el conjunt de la monarquia hispànica, que representaven un 6% del total de la població.
Els moriscos valencians eren el resultat del mestissatge entre les classes més humils del territori en l’època de la conquesta àrab (711-714), que s’havien arabitzat i islamitzat, i de la formidable immigració berber que havia arribat tot seguit. I eren descendents de la població de cultura àrab i de religió musulmana que havia restat al territori després de la conquesta de Jaume I (1229-1245). La permanència s’explicava per la ràpida ocupació cristiana del territori, la manca de colons suficients per substituir la població autòctona i la necessitat dels nous dominadors d’obtenir beneficis immediats d’aquella empresa; fets que haurien evitat la seva expulsió immediata.
L’any 1609, els moriscos valencians eren un col·lectiu no assimilat a la societat dominant, que conservava la llengua pròpia (un sincretisme de amazic, àrab i llatí vulgar) i la religió musulmana. Estaven concentrats, principalment, a l’interior del país i sumaven unes 120.000 persones (una tercera part de la població del país). El regne de València era el territori amb el col·lectiu morisc més nombrós ―quantitativament i percentualment― dels territoris peninsulars de la monarquia hispànica. Segons la mateixa investigació moderna, al País Valencià, entre el 22 de setembre de 1609 i el 20 de febrer de 1614, van ser desnonades, confiscades i deportades 117.464 persones.