Tal dia com avui de l’any 1584, fa 436 anys, a Delft (Països Baixos) moria Guillem d’Orange, líder del partit independentista neerlandès, a causa dels trets que el dia anterior li havia disparat a boca de canó Balthasar Gérard, agent al servei de la monarquia hispànica. Segons la historiografia espanyola, el rei Felip II l’havia declarat rebel i havia ofert 25.000 corones (l’equivalent a 15 milions d’euros) a qui l’assassinés.

El relat d’aquell atemptat varia segons l’explica la historiografia espanyola o neerlandesa. Així, la historiografia espanyola diu que Gérard es va infiltrar al palau d’Orange fent ús, únicament, de les seves habilitats i que li va causar la mort immediatament. Però, en canvi, la historiografia neerlandesa ho explica com una operació d’estat, on hi havia implicats alguns membres de la guàrdia, i que Orange, malferit, sobreviuria unes hores.

El relat espanyol explica que Gérard va arribar, sense oposició, fins a uns metres escassos d’Orange, i que va ser detingut perquè no tenia un pla de fugida. En canvi, la investigació neerlandesa posa especial èmfasi en el fet que Gérard, en el seu recorregut des de la porta (l’entrada) fins al pati (on va ser detingut), passant per l’estança privada de Guillem (on va cometre l’atemptat), sempre va estar envoltat pels mateixos guàrdies.

La historiografia espanyola dibuixa Gérard com un integrista catòlic nascut al Franc Comtat que va actuar per conviccions religioses, i que va ser interrogat i torturat però no va revelar el nom del monarca hispànic com a inductor del crim. Finalment va ser executat i esquarterat. Però, reveladorament, la seva família no va rebre mai la recompensa, que, segons la investigació espanyola, hauria estat un dels mòbils del crim.

L’assassinat de Guillem d’Orange provocaria una reacció que es traduiria en la intensificació del conflicte armat que devastava el territori, i es contextualitza en el marc d’actuacions de les clavegueres hispàniques de l’època. Com, també, posteriorment ho seria el misteriós emmetzinament del president Pau Claris (1641); que, dos mesos abans de ser assassinat, havia proclamat la I República Catalana.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
10 de juliol de 1603 Mor Joan Terés, l’arquebisbe i virrei bandoler Marc Pons
test 104 el delta de l ebre mapa borbonic del delta de l ebre segle xviii font cartoteca de catalunya
test d'història El Delta de l'Ebre Marc Pons