Tal dia com avui de l'any 1640, fa 377 anys, en el marc de la Guerra dels Segadors (1640-1652) l'exèrcit hispànic del rei Felip IV comandat per Pedro Fajardo de Zúñiga —marquès de Los Vélez— assassinava brutalment més de 700 persones desarmades i indefenses que havien estat concentrades a la porta de tramuntana de la muralla de la vila de Cambrils. La població ben just sobrepassava els 1.000 habitants. Fajardo, que dirigia un exèrcit format per 23.000 efectius, havia posat setge a Cambrils, i després de tres dies de combats, malgrat haver jurat respectar vides i béns a canvi de la capitulació, va ordenar assassinar tots els defensors.
Un cop ultimades les condicions de la capitulació, Fajardo va ordenar que els defensors —miquelets de la Generalitat i veïns de la vila— sortissin a extramurs i lliuressin les armes. Quan els defensors de Cambrils estaven desarmats i concentrats a extramurs, els capitans hispànics Suárez de Quiñones i Caracciolo —marquès de Torrecuso— seguint instruccions de Fajardo van ordenar diverses càrregues de cavalleria al crit de “¡Cierra!”, que van trinxar literalment la majoria dels concentrats. No satisfet amb la carnisseria, Fajardo va ordenar que les companyies d'infanteria rematessin els ferits. Poc després es lliuraven al saqueig indiscriminat de la vila intramurs.
Gravat contemporani de la massacre de Cambrils / Font: Casal popular la Sega de Santa Coloma de Farners
Durant el saqueig es van produir violacions, amputacions i assassinats de nenes i de dones a mans dels soldats hispànics que havien rematat els ferits a extramurs. També durant el saqueig, tant les autoritats civils com les militars de la plaça que, prèviament a les càrregues de la cavalleria havien estat separades i detingudes, serien enforcades a les portes de la vila: Antoni d'Armengol, comandant de l'exèrcit de la Generalitat a Cambrils; els seus oficials Jacint Vilosa i Carles Bertrolà; i el batlle de la vila i els jurats; serien acusats dels delictes de rebel·lió i de sedició, i en un judici sense cap garantia processal serien executats com a mesura de públic escarment.