Tal dia com avui de l’any 1642, fa 377 anys, en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652), l’exèrcit catalanofrancès comandat per Philippe de La Mothe-Houdancourt entrava a Perpinyà –després de quatre mesos de setge– i expulsava els Tercios de Castilla (les tropes del rei hispànic Felip IV, comandades per Juan de Garay Otañez) de la ciutat. En aquella operació militar va tenir un gran protagonisme la població civil de Perpinyà, que –des de l’interior de la ciutat– va col·laborar amb l’exèrcit catalanofrancès. Les tropes hispàniques es van refugiar a l’interior del castell, fins que deu dies després (el 9 de setembre) serien definitivament derrotades.
Poc després el govern de la Generalitat rebia el balanç de la destrucció que els hispànics –fins i tot abans de l’inici del setge– havien causat a la ciutat de Perpinyà. Diverses consignacions al Dietari de la Generalitat quantifiquen els danys a les propietats privades de la població civil en més de 500.000 lliures barcelonines (l’equivalent actual a 500 milions d’euros). En molts casos es relata que els soldats hispànics es van lliurar al saqueig sistemàtic dels magatzems dels comerciants, dels rebostos particulars i dels tresors dipositats a l’interior de les esglésies de la ciutat. També es relata que aquells saquejos van estar acompanyats d’una brutal onada de terror.
Abans de l’esclat de la Guerra dels Segadors (1640), les tropes de Juan de Garay ja havien estat acusades de saquejar magatzems i esglésies, incendiar collites i graners, i assassinar la població civil. En el seu trànsit cap al front de la guerra hispanofrancesa –situat al Rosselló–; havien deixat un reguer de desolació i mort a les comarques del Vallès, de la Selva i de l’Empordà. Seria precisament la inacció del rei hispànic Felip IV i dels seus virreis (el comte de Santa Coloma i el duc de Cardona) a la brutalitat de les tropes hispàniques, el que provocaria l’esclat de la Revolució dels Segadors (juny de 1640), que conduiria a l’aliança politicomilitar catalanofrancesa.