Tal dia com avui de l’any 1641, fa 379 anys, en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652) el Dietari de la Generalitat anotava que durant la jornada anterior l’estol naval catalano-francès —comandat per Henri d’Escoubleau, tinent general de la marina reial francesa i arquebisbe de Bordeus— havia destruït la flota ancorada al port de Tarragona. Segons el Dietari, “dit senyor arcabisbe havia fet cremar un vaxell inglés que en lo port de Tarragona havia entrat ab viures, per haver-li dit, quant lo encontrà ans de entrar en lo port, que venia a esta ciutat, y també ha cremadas totas las barcas y bergantins que en dit port y platja havia”.
En aquell moment, Tarragona i Tortosa eren les dues úniques places catalanes en poder de l’exèrcit de Felip IV. Més concretament, a Tarragona s’hi havien refugiat les restes de l’exèrcit hispànic que, tres mesos i mig abans (26/01/1641), havia estat derrotat a Montjuïc i que no havia desertat en plena desbandada. Segons el mateix Dietari, l’operació catalano-francesa al port de Tarragona perseguia eliminar tota possibilitat que la guarnició militar hispànica pogués obtenir armes i queviures per via marítima. En aquesta línia s’informava que, també, el dia anterior l’exèrcit catalano-francès havia pres el castell de Salou i el control del camí entre Tarragona i Tortosa.
També el dia anterior, un destacament de l’exèrcit català, comandat per Josep de Margarit, bombardejava el castell de Constantí, i provocava la fugida en desbandada de la guarnició hispànica, que acabaria refugiant-se a Tarragona. L’encerclament de la ciutat culminaria tres setmanes després (10/06/1641), quan el mateix destacament de Margarit va sorprendre i aniquilar una companyia hispànica que havia abandonat el clos murallat de Tarragona amb el propòsit de saquejar les sitges de la vila del Catllar. A partir del fet, el cercle s’estrenyeria considerablement, i tres setmanes després (04/07/1641), l’exèrcit catalano-francès ja era als peus de la muralla de Tarragona, envoltant totalment la ciutat.