Tal dia com avui de l'any 1710, fa 307 anys, en el marc de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715) l'exèrcit borbònic dirigit pel general francès Adrien Maurice de Noailles, duc de Noailles, iniciava el setge sobre la ciutat de Girona. Les tropes de Noailles, armades pel rei Lluís XIV de França per auxiliar el seu net Felip V d'Espanya i formades per deu mil efectius havien travessat la frontera amb l'objectiu d'obrir un nou front de guerra al nord del Principat que tenia el propòsit d'aturar la contraofensiva austriacista cap al centre de la península. Pocs mesos abans els exèrcits austriacistes havien provocat desfetes borbòniques a prop de Lleida i a prop de Saragossa.

Quan la cancelleria borbònica de París va ordenar armar l'exèrcit de Noailles, les clares opcions que el Borbó hispànic havia guanyat en la batalla d'Almansa (25 d'abril de 1707) —i que havien provocat la caiguda del País Valencià— semblaven esvair-se sobtadament. Les forces aliades austriacistes havien obtingut dues victòries de gran valor a Almenar (Segrià) i a Monte Torrero (als afores de Saragossa) que havien permès la recuperació d'Aragó i de Madrid per a la causa austriacista. Les ordres que va rebre Noailles eren les de causar els màxims estralls possibles amb el propòsit d'obligar l'exèrcit austriacista, concentrat al centre peninsular, a retornar a Catalunya.

Plànol dels atacs / Font: Biblioteque Nationale de France

Girona defensada per 2.000 efectius formats bàsicament per la Coronela —voluntaris a les ordres del capità Ignasi Joan de Picalquers— va resistir durant trenta dies. Malgrat la diferència d'efectius (cinc assaltants per cada defensor) els borbònics no van aconseguir la capitulació de la ciutat fins que les seves bateries d'artilleria —emplaçades al Puig d'en Roca— havien trinxat bona part de la muralla i del barri de Sant Feliu. En el decurs d'aquell setge, els defensors van causar més de vuit-centes baixes, entre morts i ferits, en les files dels assaltants. I van patir sis-centes baixes entre morts, ferits i presoners; en una ciutat que tenia poc més de 7.000 habitants.