Tal dia com avui de l’any 1898, fa 124 anys, el govern dels Estats Units —presidit pel republicà William Mac Kinley—; declarava formalment la guerra a Espanya. Aquella declaració de guerra era la culminació de la crisi diplomàtica iniciada amb l’explosió del cuirassat Maine, al port de l’Havana (15 de febrer de 1898). Com a resultat d’aquella explosió, el vaixell es va enfonsar i van morir 261 dels 355 tripulants (3 oficials i 258 mariners). Des d’un primer moment, bona part de la premsa nord-americana va assenyalar les autoritats colonials espanyoles, que haurien provocat l’enfonsament d’aquell vaixell militar americà com a represàlia pel suport de Washington als independentistes cubans.

Mai es va poder confirmar l’autoria de les autoritats colonials espanyoles en la comissió d’aquell atemptat. Però tampoc es va demostrar que no hi estiguessin implicades. Ara bé, la mort de 261 militars nord-americans i la intensa campanya que posteriorment va desplegar la premsa van aconseguir el propòsit ocult de l’administració de Washington: inclinar l’opinió pública nord-americana a favor d’una intervenció armada. L’exèrcit nord-americà va entrar en aquell conflicte el 25 d’abril de 1898, i la seva participació —al costat de l’exèrcit independentista cubà— resultaria decisiva per decidir el curs d’aquell conflicte. Només tres mesos i mig després, el govern espanyol del liberal Sagasta signava la rendició (12 d’agost de 1898).

Poc després, a París (10 de desembre de 1898), els governs espanyol i nord-americà signaven la definitiva pau. En aquell conveni els espanyols es van comprometre a indemnitzar el govern dels Estats Units amb la xifra de 400 milions de dòlars de l’època, que era la quantitat que Washington havia estimat com a compensació per les despeses de guerra. En aquest punt és important destacar que vint-i-vuit anys abans (1870); el general Prim (llavors president del govern) havia negociat secretament la venda de Cuba als Estats Units per 400 milions de dòlars. Prim va ser assassinat per un contuberni de traficants il·legals d’esclaus, dirigits per Montpensier —cunyat de la reina Isabel II—; i aquella operació no es va poder culminar mai.