Tal dia com avui de l’any 1872, fa 146 anys, sortia al carrer el primer número del setmanari satíric en català L'Esquella de la Torratxa; que es convertiria en una de les capçaleres catalanes de referència de l'últim terç del segle XIX i primer terç del XX. Durant la seva existència, la societat catalana va viure les grans transformacions socials, polítiques, econòmiques i culturals derivades de la Revolució Industrial i de la Renaixença cultural i política. Els grans esdeveniments de l’època quedarien reflectits en els seus 3.096 números que es publicarien fins que el 6 de gener de 1939, dinou dies abans de l’ocupació franquista de Barcelona, desapareixeria per sempre.

L’Esquella havia estat fundada a Barcelona pel llibreter i editor gironí Innocenci López i Bernagossi (1829-1895), creador també del setmanari satíric en català La Campana de Gràcia (1870-1934). López, que va treure al carrer L’Esquella subtitulada com “Periodich satirich, humorístic, il·lustrat i literari. Donarà al menos uns esquellots cada setmana”, quan el règim monàrquic espanyol va clausurar La Campana, proclamaria: “Està bé; no volen sentir campanes, car sentiran esquellots”. La Campana havia estat clausurada pel govern liberal espanyol presidit per Mateo Sagasta. Posteriorment, les dues publicacions conviurien durant cinquanta-cinc anys (1879-1934).

Es publica el primer número de L'Esquella de la Torratxa. Número de la darrera època (1938). Font Universitat de Barcelona

Número de la darrera època (1938) / Font: Universitat de Barcelona

Tot i que L’Esquella no va tenir mai una línia editorial tan crítica amb els poders com La Campana, també va patir els segrestos i les clausures dels règims monàrquics espanyols. Va ser especialment crítica amb els governs del general Serrano (1872) durant el regnat d’Amadeu I, que era assenyalat com l’instigador de l’assassinat del general Prim; de l’alcalde Rius i Taulet (1888), durant la regència de Maria Cristina per l’especulació urbanística desfermada durant i després de l’Exposició Universal; i amb el govern dictatorial de Primo de Rivera (1925), durant el regnat d’Alfons XIII, per la liquidació de la Mancomunitat i la persecució de la llengua i la cultura catalanes.