Tal dia com avui de l’any 1899, fa 122 anys, a Madrid, Francisco Silvela, president del govern espanyol, i Clodoveo de Hohenlohe, canceller del govern alemany, signaven el Tractat hispano-germànic, que culminava la negociació i venda de les illes Carolines, Mariannes i Palau. En aquell tractat es va estipular que l’estat alemany pagaria a l’estat espanyol la quantitat de 17 milions de marcs (l’equivalent a 1.250 milions d’euros) per la transferència del domini sobre aquells tres arxipèlags, les darreres possessions colonials espanyoles a l’oceà Pacífic. L’estat alemany va prendre possessió efectiva de la "Micronesia española” el 3 de novembre següent.
La venda de les Carolines, les Mariannes i Palau es va efectuar en el context de la pèrdua espanyola de les illes Filipines (1898). Mentre que Alemanya disposava de recursos econòmics i militars per assegurar el control d’aquelles possessions; Espanya havia malbaratat la seva precària economia i havia perdut tota la seva flota en la darrera guerra de Cuba i Filipines (1895-1898). Segons la premsa de l’època, el govern conservador dirigit per Silvela va argumentar que, després de les derrotes militars a Cuba i a Filipines contra l’exèrcit nord-americà, les possessions de l’oceà Pacífic resultaven “ingovernables”.
Posteriorment, l’any 1948, un grup d’intel·lectuals espanyols ideològicament propers al règim franquista van suggerir la possibilitat de reocupar una part d’aquells territoris insulars, argumentant que el Tractat de 1899 havia ignorat les illes de Saipan, Yap i Koror. Segons la premsa de l’època, aquella proposta va ser damunt la taula de diversos consells de ministres del règim franquista. Però, finalment, aquella proposta va ser desestimada quan els Estats Units —el nou propietari d’aquells territoris insulars des de finals de la II Guerra Mundial (1945)— van advertir a Espanya que una maniobra d’aquelles característiques seria interpretada com una declaració de guerra.