Tal dia com avui de l’any 1899, fa 123 anys, es feia efectiu el Tractat de París, signat el 10 de desembre anterior, pel qual Espanya cedia als Estats Units la sobirania sobre les antigues colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines. El dia 1 de gener de 1899 es va fer el traspàs protocol·lari de poders, però aquells tres antics territoris colonials hispànics ja feia mesos que estaven sota el control polític i militar de l’administració nord-americana. Des que havia acabat la guerra (a les Filipines, el 12 de juny de 1898; i a Cuba i a Puerto Rico, el 12 d’agost de 1898) l’administració colonial espanyola havia desaparegut.

Aquella transferència de poder era el resultat final de la Guerra hispanoamericana (1895-1898), que havia enfrontat la metròpoli colonial espanyola, per una banda, i els independentistes cubans, porto-riquenys i filipins, i l’exèrcit nord-americà, per l’altra. El resultat favorable als independentistes, però amb l’ajut i la tutela dels nord-americans, es va traduir en una nova situació que, oficialment, havia de ser temporal, provisional i preparatòria per accedir a la plena sobirania amb les màximes garanties. No obstant això, Cuba no assoliria la plena independència fins al 1902, les Filipines fins al 1946 i Puerto Rico quedaria com un estat lliure associat.

També, amb aquella transferència de poder, l’administració nord-americana pretenia accelerar la repatriació de milers de presoners de guerra espanyols reclosos en camps militars a Cuba. Des que havia conclòs el conflicte (12 de juny de 1898) el govern espanyol no havia fet cap moviment, argumentant que no tenia flota per repatriar els soldats que havien combatut en aquella guerra. A partir de la transferència de poder, el govern del liberal Sagasta va contractar mercants de bandera francesa i anglesa, que serien anomenats per la premsa de l’època “vaixells de la mort”, per les dures condicions en què els soldats espanyols van haver de viatjar fins a casa.

El primer “vaixell de la mort” —amb un passatge majoritàriament català— va arribar al port de Barcelona el 30 de gener de 1899. Durant la travessia hi van morir 53 soldats que havien embarcat malalts. Segons la documentació d’aquell vaixell de la mort, anomenat Chateau Laffitte, els cadàvers van ser llançats a alta mar, per evitar el contagi a la tripulació i a la resta del passatge. El cas del Chateau Laffitte destaparia un escàndol que ja era un secret a veus: la desídia intencionada del govern espanyol, presidit pel liberal Práxedes Mateo Sagasta, en la gestió sanitària dels soldats malalts de la Guerra de Cuba.