Tal dia com avui de l’any 1603, fa 418 anys, moria a Londres la reina Elisabet I d’Anglaterra, que havia governat el país durant quaranta-cinc anys (1558-1603). El seu regnat marcaria l’inici de la progressió d’Anglaterra, que en poc menys de dos segles (XVII i XVIII) passaria de ser una comparsa en l’escenari polític i militar continental a convertir-se en la primera potència mundial. Durant el regnat d’Elisabet es van posar les bases del que, posteriorment, seria la potentíssima marina de guerra britànica. El primer èxit va arribar el 1588, quan la marina de guerra anglesa va derrotar la poderosa Armada Invencible, botada pel rei hispànic Felip II.
La desfeta de l'Armada Invencible no va ser l’únic èxit d’aquella marina anglesa emergent. Durant el regnat d’Elisabet, van atacar contínuament els transports navals hispànics d’or i plata que feien el trajecte entre Amèrica i Sevilla. El 1578, Francis Drake, el corsari anglès més cèlebre de la seva època, va atacar i saquejar Lima —la gran capital colonial hispànica de Sud-amèrica— i va obtenir un gran botí. I el 1586 va atacar i saquejar Santo Domingo —la gran capital colonial del Carib hispànic— i va obtenir un quantiosíssim rescat pels captius. Drake també havia estat el primer europeu que havia trepitjat Califòrnia (1578), que els anglesos van anomenar New Albion.
Elisabet també va intervenir al continent europeu. Amb el propòsit de foragitar la presència hispànica al mar del Nord, va prestar ajut militar als independentistes neerlandesos (1585) amb una força de 6.000 homes comandada pel comte de Leicester, que van causar molts problemes als Tercios de Castilla comandats pel duc d’Alba. També ordenaria l’atac i el saqueig de ciutats portuàries de la monarquia hispànica a la península Ibèrica. La Corunya, Vigo, Lisboa i Cadis van patir el rigor de Drake i de la marina anglesa. Es pot ben dir que Elisabet va ser un dels principals malsons del rei hispànic Felip II i del seu projecte “el imperio donde nunca se pone el sol”.